Xorrigo
possessió de Mallorca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Xorrigo és una possessió al terme municipal de Palma, Mallorca, al districte de Llevant, vora la carretera Palma-Manacor, a l'extrem de gregal del terme municipal de Palma, fent partió amb els d'Algaida i Santa Eugènia.[1]
Xorrigo | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Possessió | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
Sembla que Xorrigo és un topònim d'origen mossàrab; una paraula, doncs, d'origen llatí anterior a la dominació musulmana que s'ha mantengut viva fins a l'actualitat. Podria derivar de subriguus (zona humida), a la vegada derivada de rigare, relacionat amb el caràcter reguívol dels terrenys.[2]
La referència més antiga que hi ha de Xorrigo es remunta al 1582. El 1610, Pere Gual i d'Olesa establí el rafal de Xorrigo, per un preu d'entrada de 604 lliures i un cens de 50 lliures, a Francesc Sureda de Vivot.[2] El 1657, pertanyia a Miquel Sureda, cavaller de l'orde de Calatrava. El 1672, fou adquirida de la Cúria Reial per Francesc Cotoner. Durant molts anys fou de la família Cotoner, marquesos d'Ariany. El 1862 tenia 873 quarterades i era la segona possessió del terme de Palma en extensió.[1] El 1897, Pere i Josep Ferran Cotoner i de Verí vengueren Xorrigo i la possessió veïna de Moranta a l'enginyer anglès Henry Robert Waring Rantkin, per preu de 220 000 pessetes.[2] Després la possessió ha anat canviant de famílies de propietaris i s'hi realitzaren algunes segregacions.[1]