Segona República Espanyola en guerra
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història. El territori espanyol que va romandre sota la seva autoritat després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, i que va ser denominat zona republicana o zona lleial, va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la zona revoltada fins que al final va ser completament ocupada pel bàndol franquista (que l'havia anomenat durant tota la guerra la zona roja). Durant aquest temps es van succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra José Giral, encara que durant el seu curt mandat (de juliol a setembre de 1936) el poder real va estar en mans dels centenars de comitès que es van formar quan va esclatar la revolució social espanyola de 1936; el següent govern va ser presidit pel socialista Francisco Largo Caballero, el líder d'un dels dos sindicats (UGT; juntament amb CNT) havien protagonitzat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialista Juan Negrín, a conseqüència de la caiguda de Largo Caballero després dels fets de maig de 1937, i que va governar fins a principis de març de 1939, quan es va produir el cop d'estat del coronel Casado que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del bàndol revoltat encapçalat pel general Franco.