parc zoològic de París From Wikipedia, the free encyclopedia
El parc zoològic de París, anomenat correntment zoo de Vincennes és situat al 12è arrondissement de París, prop del bosc de Vincennes. Depèn del Museu de Ciències Naturals nacional d'història natural i cobreix una superfície de 14,5 hectàrees. S'hi troba una roca artificial de 65 m d'alçada, sobre la qual es poden veure sobretot muflons.
Roca del zoo de Vincennes | |
Dades | |
---|---|
Tipus | zoològic |
Història | |
Creació | 1934 |
Fundador | Paul Lemoine |
Esdeveniment significatiu | |
2 juny 1934 | inauguració |
2008-2014 | renovació |
12 abril 2014 | reobertura |
Activitat | |
Membre de | The Lemur Conservation Association (en) |
Superfície | 14,5 ha |
Visitants anuals | 516.000 (2018) |
Governança corporativa | |
Seu | |
Gestor/operador | Museu Nacional d'Història Natural de França |
Lloc web | http://parczoologiquedeparis.fr/ |
Inaugurat el 1934, el zoo és construït sobre el model innovador d'Hamburg. Es fa com a continuació al petit zoo temporal condicionat al bosc de Vincennes en el moment de l'Exposició colonial de 1931 per fer descobrir al públic parisenc animals exòtics així com els pobles indígenes que es qualificaran més tard de zoològics humans.
Va ser construït segons el model arquitectural proposat per Carl Hagenbeck, un model revolucionari per a l'època, que apuntava a presentar els animals sobre panells, en fossats i fons de roca sense que el públic en fos separat per barrots. Els caus interiors de nombrosos animals també podien ser visitats pel públic.
Molt de pressa, va conèixer un gran èxit entre els parisencs, que hi podien admirar una fauna espectacular, en un marc més «natural» que en les antigues exhibicions de feres com la del Jardí de les Plantes.
Les seves instal·lacions li han permès albergar nombrosos animals, sobretot dels grans mamífers. El zoo ha obtingut grans èxits en la reproducció de l'elefant asiàtic, de la girafa del Níger i de l'ocapi, tots tres amenaçats d'extinció a la natura, així com d'una multitud de felins, d'ossos, d'antílops i de cèrvids. Ha presentat igualment espècies molt rares en captivitat, com el kouprey (un exemplar de 1936 a 1940, va ser criat a Europa), l'elefant de mar (un exemplar hi ha viscut una trentena d'anys), el rinoceront de l'Índia i el panda gegant (un mascle d'aquesta espècie anomenat Ien-Ien hi ha viscut de 1973 a 2000, el que representa una de les més llargues duracions de vida per a aquesta espècie en captivitat).
Tanmateix, mai no ha presentat massa espècies animals de mida petita, per manca d'instal·lacions adaptades, i això malgrat la construcció d'algunes gàbies i l'obertura d'una casa dels lèmurs el 1986, on dels grups de lèmurs nocturns, sovint rars, vivien en una foscor artificial. Aquesta instal·lació mai no ha tingut equivalent a França, i no n'ha tingut gaires a cap altre lloc al món.
A partir dels anys 1980, les instal·lacions del zoo s'han degradat fortament, per l'envelliment dels tancats i de les roques de formigó armat (que havien estat concebudes per a una durada de 50 anys als anys 1930), sense que hi hagi hagut cap pla de renovació de conjunt. La Gran Roca, figura emblemàtica, ha estat renovada als anys 1990, però no ha estat el cas de moltes altres instal·lacions, que han hagut de ser tancades al públic al començament dels anys 2000, i certs animals (elefants, felins, rinoceront, os) han hagut de ser desplaçats fora del zoo.
Al setembre de 2004, la ciutat de Vincennes fa una petició on-line per salvar el zoo.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.