Àlvar I d'Urgell
From Wikipedia, the free encyclopedia
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,[1] mort el mateix any de la seva coronació.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | març 1239 Burgos (Espanya) |
| Mort | 1267 (Gregorià) (27/28 anys) Foix (França) |
| Sepultura | Tomba doble d'Àlvar de Cabrera, comte d'Urgell i la seva esposa Cecília de Foix |
| Comte d'Urgell | |
| 1243 (Gregorià) – 1268 (Gregorià) ← Ermengol IX – Ermengol X d'Urgell → | |
| Família | |
| Família | Cabrera |
| Cònjuge | Cecília de Foix (1256–1267) Constança de Montcada (1253–1256) |
| Fills | Cecília d'Urgell () Cecília de Foix Elionor d'Urgell () Constança de Montcada Ermengol X d'Urgell () Cecília de Foix Àlvar II d'Àger () Cecília de Foix |
| Pares | Ponç IV de Cabrera i Maria González Girón |
| Germans | Ermengol IX |
.svg){kind=link}
Fill de Ponç I d'Urgell i de Maria Girón, succeí el seu germà Ermengol IX.
Amb Constança de Montcada, tingué:
- Elionor d'Urgell, casada amb Sanxo d'Antillón;
Amb Cecília de Foix tingué tres fills més:
- Ermengol X, darrer comte de la casa Cabrera d'Urgell
- Àlvar II d'Àger, vescomte d'Àger
- Cecília d'Urgell, casada amb Jofre IV de Rocabertí
El 1243, va succeir el seu germà Ermengol IX. Quan va arribar a Catalunya el 1253, restà sota curadoria de Jaume de Cervera i canvià el seu nom real, Rodrigo, pel d'Àlvar. Aquell mateix any, es casà amb Constança de Montcada per imposició del rei Jaume I el Conqueridor.[1] Però a Àlvar I no li agradà aquest enllaç i, el 1256, es casà de nou amb Cecília de Foix, fet que va finalitzar els litigis entre el casal d'Urgell i el casal de Foix, perquè aquests últims cediren als primers tots els drets que reivindicaven des d'Oliana fins a la Seu.[1] Aquest doble matrimoni comportà un litigi entre ambdues mullers, en què de fet es debatia en quina òrbita acabaven caient les terres d'Urgell: si a la de Barcelona o a la de Foix. En el debat, hi va arribar a intervenir el mateix Ramon de Penyafort.[1]
El novembre del 1259, Àlvar s'enfrontà amb el comte rei català pel seu incompliment dels deures de vassallatge. Les tropes del senescal Pere I de Montcada i d'Aragó respongueren ocupant Ponts, però la guerra ja s'havia acabat el maig del 1260.[1]
El 1267, hi hagué una nova intervenció per part del comte rei, a causa del litigi matrimonial entre les dues dones que encara durava. Fou llavors quan Àlvar I s'exilià a Foix amb la seva segona muller, on va morir l'any següent.[1] Junt amb la seva esposa Cecília, estan enterrats a Bellpuig de les Avellanes, tot i que en un sepulcre modern, ja que l'original fou venut després de la desamortització al museu The Cloisters de Nova York.[2]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.