Álex de la Iglesia

Alejandro de la Iglesia Mendoza, més conegut com a Álex de la Iglesia, (Bilbao, Biscaia, País Basc, 4 de desembre de 1965) és un director, productor i guionista basc. El juny del 2009 va ser elegit president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya fins al 13 de febrer del 2011, on després de la cerimònia dels Premis Goya va dimitir per no estar d'acord amb la Llei Sinde.^[1]

Álex de la Iglesia

(2017)
Biografia
Naixement	(es) Álex de la Iglesia Mendoza 4 desembre 1965 (59 anys) Bilbao (Biscaia)
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya
21 juny 2009 – 10 abril 2011 ← Eduardo Campoy – Enrique González Macho →
Dades personals
Formació	Universitat de Deusto
Activitat
Camp de treball	Direcció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic
Ocupació	director de cinema, guionista de cinema, realitzador, escriptor, productor de cinema, guionista, actor
Activitat	1993 -
Família
Cònjuge	Carolina Bang
Premis
(2020)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2016)  Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid (2010)  Lleó d'Argent, per l'obra Balada triste de trompeta (2005)  Premi Màquina del Temps (1996)  Goya a la millor direcció, per l'obra El dia de la Bèstia

Carrera

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Deusto, va començar a dibuixar historietes als fanzines No, el fanzine maleït i Metacrilat, i a revistes com Trokola, Burdinjaun, La Ría del Ocio o La Comictiva. Va ser també en aquella època, entre el 1986 i el 1989, quan fundà, a Bilbao, un dels primers clubs de rol de l'estat espanyol: Los Pelotas.

El seu debut al món cinematogràfic fou com a director artístic al curtmetratge Mamá (1988) de Pablo Berger i a Todo por la pasta (1991) d'Enrique Urbizu.

El seu primer curtmetratge, Mirindas asesinas (1991) va aconseguir cridar l'atenció de Pedro Almodóvar, la productora del qual, El Deseo Films, va col·laborar en el seu primer llargmetratge, Acción mutante (1993).

El día de la bestia

Tot seguit va estrenar la pel·lícula que va consagrar-lo com un dels directors més rellevants del cinema espanyol: El día de la bestia (1995). Va aconseguir guanyar sis Premis Goya, un dels quals va ser el premi al millor director. Aquesta obra va convertir l'actor espanyol Santiago Segura en un dels actors més coneguts a l'estat espanyol i va recuperar l'actriu Terele Pávez, que va ser una actriu força recorrent en les seves properes pel·lícules.

Altres pel·lícules

Ha treballat amb molts actors veterans del cinema espanyol, des de Carmen Maura fins a María Asquerino, així com diverses estrelles de Hollywood: Rosie Perez, Elijah Wood, John Hurt, Salma Hayek, entre d'altres.

Va dirigir Javier Bardem, Rosie Perez i James Gandolfini a Perdita Durango el 1997, Santiago Segura i El Gran Wyoming a Muertos de risa el 1999, Carmen Maura, Manuel Tejada i Paca Gabaldón a La Comunidad el 2000, Sancho Gracia, Ángel de Andrés López i Eusebio Poncela a 800 balas el 2002, Guillermo Toledo, Mónica Cervera i Kira Miró a Crimen ferpecto el 2004 i Elijah Wood, Leonor Watling i John Hurt a The Oxford Murders el 2007.

Balada triste de trompeta

La seva pel·lícula Balada triste de trompeta del 2010 fou premiada amb dos premis a la 67a Mostra de Venècia, al millor guió i el Lleó de Plata a la direcció. A més, fou nominada a quinze Premis Goya el 2011, inclosos el del millor director, millor pel·lícula i millor guió, i en va guanyar dos: al millor maquillatge i als millors efectes especials.

Últims treballs

El 2011 estrenà La chispa de la vida amb Salma Hayek i José Mota com a protagonistes. El 2013 estrenà la comèdia Las brujas de Zugarramurdi amb un extens repartiment que inclou Carmen Maura, Macarena Gómez, Hugo Silva, Mario Casas, Terele Pávez, Pepón Nieto. El 2017 estrenà la comèdia negra El bar, protagonitzada principalment per Mario Casas i Blanca Suárez.^[2]

Filmografia

Any	Títol	Paper	Llengua	Pressupost [€]	Recaptació mundial [€]	Beneficis [€][a]
1991	Todo por la pasta	Director artístic	castellà	s.d.	260.695,35[3]	s.d.
1993	Acción mutante	Director Guionista	castellà	2.100.000[4]	989.807,73[5]	−1.555.605
1995	El día de la bestia	Director Guionista	castellà	1.800.000[6]	4.367.321,16[7]	602.026
1997	Perdita Durango	Director Guionista	anglès	6.000.000[8]	2.573.606,73[9]	−4.584.516
1999	Muertos de risa	Director Guionista	castellà	3.180.000[10]	6.299.097,15[11]	284.503
2000	La comunidad	Director Guionista	castellà	2.400.000[12]	6.709.857,51[13]	1.290.421
2002	800 balas	Director Guionista Productor	castellà	4.800.000[14]	1.783.553,44[15]	−3.819.045
2004	Crimen ferpecto	Director Guionista Productor	castellà	4.750.000[16]	7.000.000[17]	−900.000
	Els increïbles	Doblatge	castellà
2006	La habitacion del niño
2008	The Oxford Murders	Director Guionista Productor	anglès	8.000.000[18]	11.600.000[19]	−1.675.000
2009	Spanish Movie	Actor	castellà	3.300.000[20]	7.539.063[21]	846.484
2010	Toy Story 3	Veu[22]	castellà	s.d.	?	s.d.
	Balada triste de trompeta	Director Guionista	castellà	7.000.000[23]	?	s.d.
2011	La chispa de la vida	Director	castellà	[24]	?	s.d.
2013	Las brujas de Zugarramurdi	Director Guionista	castellà	[25]	?	s.d.
2017	El bar	Director
2017	Perfectos desconocidos	Director Guionista	castellà
Sense determinar	La marca amarilla	Director Guionista	anglès	s.d.	en projecte	s.d.
Sense determinar	Think About Disney	Director Productor			en projecte	s.d.

Premis i nominacions

Premis

• 1996. Goya al millor director per El día de la bestia
• 2010. Lleó d'Argent al millor director per Balada triste de trompeta

Nominacions

• 1993. Goya al millor director novell per Acción mutante
• 1996. Goya al millor guió original per El día de la bestia
• 2001. Goya al millor director per La comunidad
• 2001. Goya al millor guió original per La comunidad
• 2009. Goya al millor director per The Oxford Murders
• 2009. Goya al millor guió adaptat per The Oxford Murders
• 2010. Lleó d'Or per Balada triste de trompeta
• 2011. Goya al millor director per Balada triste de trompeta
• 2011. Goya al millor guió original per Balada triste de trompeta

Notes

1. Segons Box Office Mojo, els estudis de producció perceben al voltant del 55% de les taquilles mundials. El càlcul del benefici que prové d'una pel·lícula correspon aproximadament a aquest 55%, tret del pressupost de producció. No es tenen en compte les vendes de productes derivats ni del lloguer o venda dels vídeos o DVD de les pel·lícules o de les emissions a televisió.