Šibenik

Šibenik (croat) —Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006, entre ells els del poble de Perković, que pertany al municipi.^[1] És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Šibenik

Escut d'armes
Tipus	ciutat de Croàcia
Lloc
43° 44′ 02″ N, 15° 53′ 44″ E
Estat	Croàcia
Entitat territorial administrativa	Croàcia Adriàtica
Županija	Comtat de Šibenik-Knin
Capital de	Comtat de Šibenik-Knin bisbat de Šibenik
Població humana
Població	42.599 (2021) (106,63 hab./km²)
Geografia
Superfície	399,5 km²
Banyat per	mar Adriàtica
Altitud	0 m
Creació	dècada del 860
Patrocini	Jaume el Major
Organització política
• Mayor of Šibenik (en)	Željko Burić (en)
Identificadors descriptius
Codi postal	22000
Fus horari	Hora Central Europea
Prefix telefònic	022
Altres
Agermanament amb	Civitanova Marche Sinj Voiron San Benedetto del Tronto Humenné (2015–)
Lloc web	sibenik.hr

Història

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle xv. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Personatges famosos

• Roberto Ferruzzi, (1853-1934), pintor.^[2]
• Roberto de Visiani, (1800-1878) botànic ^{[cal citació]}
• Niccolò Tommaseo, (1802-1874) escriptor i lingüista italià.
• Petar Guberina, (1913-2005), escriptor i lingüista croata.^[3]
• Maksim Mrvica, (1975) pianista ^{[cal citació]}
• Petra Štampalija, (1980) jugadora de bàsquet ^{[cal citació]}
• Dario Šarić, (1994) jugador croata de bàsquet ^{[cal citació]}
• Dražen Petrović, (1964-1993) jugador croata de bàsquet
• Francesco Mazzoleni, (1828-1908) tenor