(11) Partènope

(11) Partènope^[5] és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides. Està compost d'una barreja metàl·lica de níquel-ferro amb silicats de ferro i magnesi.

(11) Partènope
Designació provisional	A850 JA
Tipus	asteroide
Grup de planetes menors	cinturó d'asteroides
Tipus espectral (asteroide)	Asteroide de tipus S[1]
Descobert per	Annibale de Gasparis[2]
Data de descobriment	11 maig 1850[1] , Observatori Astronòmic de Capodimonte[2]
Epònim	Partènope[3]
Cos pare	Sol
Època	14 de juliol de 2004 (DJ 2453200,5)
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	2,69732 ua[4]
Periàpside	2,20942 ua (arg (ω): 196,07089)[4]
Semieix major a	2,45337 ua[4]
Excentricitat e	0,09943[4]
Període orbital P	1.403,6 d[4]
Velocitat orbital mitjana	19,02 km/s
Anomalia mitjana M	71,50262 °[4]
Inclinació i	4,624 ° 4,63153 °[4]
Longitud del node ascendent Ω	125,50586 °[4]
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	142,887 km[1]
Magnitud absoluta	6,73[1]
Massa	6,15 Eg
Densitat mitjana	3,28 g/cm³
Periode de rotació	13,7204 h[1]
Rotació sideral	0,3929 d (9,43 h)
Velocitat d'escapament	0,0941 km/s
Albedo	0,18 (albedo geomètrica) 0,191 (albedo geomètrica)[1]
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	20000011
Sèrie
« (10) Higiea  • (12) Victòria  »

Va ser descobert des de Nàpols l'11 de maig de 1850 per l'astrònom italià Annibale de Gasparis. Va ser el seu segon asteroide descobert. Va ser batejat en honor de Partènope, personatge de la mitologia grega.

Fins ara s'ha observat una ocultació estel·lar de Partènope (el 13 de febrer de 1987).

Massa

Baer i Chesley l'any 2007 calcularen una massa i densitat de Partènope més alta basat en pertorbacions de l'asteroide de 90 km (17) Tetis. Baer i Chesley calcularen una massa de 6.3×10¹⁸ kg^[6] amb una densitat de 3.3 g/cm³.^[6] Baer estimà una massa de 6.15×10¹⁸ l'any 2008.^[7] Les estimacions de Viateau i Rapaport l'any 1997 i 2001 donaven una massa propera als 5×10¹⁸ kg. amb una densitat de 2.7 g/cm³.^[6]