12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria^[1] és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 49 dies per finalitzar l'any.

<<	Novembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1660, la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any anterior, el Regne de França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia es converteix en un enclavament.
• 1891: primera de les quatre conferències de la campanya lingüística de L'Avenç, pronunciada per Massó i Torrents al CEC.^[2]
• 1996, Barcelona: Àngels a Amèrica és la primera representació al nou Teatre Nacional de Catalunya.^[3]
• 2004, Miravet, (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou Estatut de Catalunya.

Resta del món

• 954, Reims (Regne Franc Occidental)ː coronació de Lotari I, rei dels francs.^[4]
• 1810, Villel (Comunitat de Terol, Aragó): l'exèrcit napoleònic va guanyar l'Acció de la Fuensanta durant la guerra del Francès i van saquejar el santuari.
• 1982, Moscou (URSS): Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS.
• 1990, Kyoto (Japó)ː entronació de l'emperador Akihito.^[5]
• 2014: Arribada de la sonda Philae al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko des de la nau Rosetta.
• 2015, Beirut (Líban)ː Atemptat d'Estat Islàmic que causa 43 morts i més de 230 ferits.

Naixements

Països Catalans

• 1776 - Barcelona: Eulàlia Ferrer, editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona durant vint anys (m. 1841).^[6]
• 1904 - Bordeus: Miriam Astruc, arqueòloga francesa, pionera en l'arqueologia feniciopúnica.^[7]
• 1933 - Palma: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí (m. 2011).
• 1936 - Manresa, Bages: Dolors Viladrich i Pascual, compositora de sardanes.^[8]
• 1955 - Banyeres de Mariola, l'Alcoià: Vicent Berenguer, poeta i editor valencià.
• 1959 - Reus, Baix Camp: Ernest Benach i Pascual, polític català, militant d'ERC i president del Parlament de Catalunya (2003-10).
• 1967 - Barcelona: Gemma Sardà, escriptora, lingüista i traductora. 
• 1969 - Mallorca: Maria Escalas i Bernat, escriptora i música mallorquina.  

Resta del món

• 1651 - San Miguel Nepantla (Mèxic): Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (m. 1695).^[9]
• 1664 - París: Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, novel·lista francesa, poeta, autora de contes de fades, salonnière i editora de premsa.^[10]
• 1666 - New Castel upon Tyne (Anglaterra): Mary Astell, escriptora, filòsofa i feminista (m. 1731).^[11]
• 1746 - Estat de Minas Gerais (Brasil colonial): Tiradentes, líder independentista de la Inconfidência Mineira i Heroi de la Pàtria (m. 1792).^[12]
• 1759 - Florènciaː Maria Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia italiana, pionera de les pràctiques de la cura dels nounats i de les dones en el part (m. 1791).^[13]
• 1815 - Johnstown: Elizabeth Cady Stanton, activista estatunidenca, abolicionista, impulsora del moviment feminista (m. 1902).^[14]
• 1817 - Teheran, Iran: Bahà'u'llàh, religiós iranià, fundador de la Fe bahà'í.
• 1833 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Borodín, compositor i químic rus (m. 1887).^[15]
• 1840 - París (França): Auguste Rodin, escultor francès (m. 1917).
• 1842 - Langford Grove (Anglaterra): John Strutt, físic anglès, Premi Nobel de Física 1904 (m. 1919).
• 1919 - Rümlang: Grete Kellenberger-Gujer, biòloga molecular suïssa (m. 2011).^[16]
• 1923 -
  • Campsea Ashe, Suffolk, Anglaterra: Ian Graham, és un explorador i maianista britànic.
  • Avilésː Julia Rodríguez-Maribona, infermera, inventora del pal de fregar, juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues.^[17]
• 1929
  • Filadèlfia (Pennsilvània, EUA): Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.^[18]
  • Garmisch-Partenkirchen (Alemanya): Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil (m. 1995).
• 1934 - Cincinnati, Ohio, EUA: Charles Manson, assassí en sèrie.
• 1935 - Mèxic, Marietta Tuena, metge i bioquímica, investigadora emèrita del Sistema Nacional d'Investigadors de Mèxic.
• 1941 - Montevideo, Uruguai: Cristina Peri Rossi, escriptora, professora, traductora i periodista uruguaiana exiliada a Espanya.
• 1945 -
  • Winnipeg (Canadà): Neil Young, músic canadenc.^[19]
  • Beirut, Líban: Hanan al-Xaykh, escriptora libanesa que qüestiona els rols de la dona en l'estructura social de l'Orient Mitjà àrab.
• 1958 - Ciutat de Mèxic: Jeanette Macari Graniel, cantant mexicana.  
• 1961 - Oneşti, Romania: Nadia Comăneci, gimnasta romanesa, la primera a assolir la màxima puntuació en una competició olímpica.^[20]
• 1962 - San Francisco: Naomi Wolf, escriptora nord-americana i consultora política.
• 1963 - Tòquio (Japó): Susumu Terajima, actor de cinema.
• 1966 - Härnösand, Suècia: Anette Norberg, jugadora de cúrling sueca.^[21]
• 1967 - Siena: Patrizia Ciofi, soprano italiana.
• 1975 - Tirana: Edvin Murati, futbolista albanès.
• 1982 - Brooklyn, Nova York, EUA: Anne Hathaway, actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora dels Oscar i els Globus d'Or.

Necrològiques

Països Catalans

• 1983 - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor d'Incerta glòria (n. 1912).
• 1997 - New Haven, Estats Units d'Amèrica: Carles Suriñach i Wrokona, compositor català naturalitzat estatunidenc (n. 1915).

Resta del món

• 607 - Roma (Imperi Romà d'Orient)ː Bonifaci III, papa. Havia estat entronat el febrer del mateix any (n. c. 540).^[22]

• 1787 - Onegliaː Maria Pellegrina Amoretti, jurista, doctora en lleis, tercera dona a llicenciar-se a Itàlia (n. 1756).^[23]
• 1956 - París (França): Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (n. 1892).
• 1912 - Madrid: José Canalejas, president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal.
• 1978 - Ginebra: Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (n. 1885).^[24]
• 1989 - Madrid (Espanya): Dolores Ibárruri Gómez, la Pasionaria, dirigent obrera espanyola (n. 1895).^[25]
• 2011 - Madrid: María Jesús Valdés, actriu espanyola (n. 1927).^[26]
• 2013 -
  • Petworth, Anglaterraː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial (n. 1921).^[27]
  • Dorset: John Tavener, compositor britànic (n. 1944).^[28]

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Emilià de la Cogolla, anacoreta; Josafat Kuncewicz, bisbe i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat; Nil el Vell, abat; Dídac d'Alcalà, franciscà; beat Joan de la Pau, laic; Cristòfor de Portugal, cavaller màrtir. Beata Blanca de Nàpols (només en l'Orde de la Mercè).

Referències

1. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
2. «campanya lingüística de L'Avenç | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
3. «Àngels a Amèrica». TNC. [Consulta: 7 gener 2021].
4. Bachrach, Bernard S.; Fanning, Steven. The Annals of Flodoard of Reims, 916–966 (en anglès). University of Toronto Press, 2011, p. 60.
5. «天皇陛下の御即位に伴う式典等の実例について» (en japonès). kantei.go.jp. [Consulta: 7 novembre 2020].
6. Albertí, Elisenda. «Eulàlia Ferrer, la directora del ‘Brusi’ a l’ombra | Barcelona Metròpolis». Barcelona Metròpolis. [Consulta: 9 juny 2021].
7. Almagro Gorbea, María José. «Miriam Astruc» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2023].
8. «12 de novembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. «17 d'abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz». Universidad de Guadalajara. Red Universitaria de Jalisco. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 19 abril 2020].
10. «MARIE-JEANNE L'HÉRITIER DE VILLANDON (1664–1734)». WPHP. The Women’s Print History Project. [Consulta: 31 desembre 2023].
11. Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021].
12. «Joaquim José da Silva Xavier - Brazilian patriot» (en anglès). Britannica. [Consulta: 21 juny 2022].
13. Lippi, Donatella; Vannucci, Laura «Maria Maddalena Petroncini Ferretti: Una chirurga nelle Firenze di fine Settecento». ATTI E MEMORIE dell'Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria, vol LXXVI [Firenze], 2011, pàg. 323-336.
14. «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
15. «Aleksandr Borodin | Russian composer and scientist» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
16. Citi, Sandra; Berg, Douglas «Grete Kellenberger-Gujer: Molecular biology research pioneer». Bacteriophage, VOL. 6, Núm. 2, 2016, pàg. 1-12.
17. «Julia Montoussé Frages y su hija Julia Rodríguez-Maribona, “inventoras” de la fregona | Ciencia y más | Mujeres con ciencia». [Consulta: 29 juny 2018].
18. «Grace Kelly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
19. «Neil Young | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
20. «Nadia Comaneci | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2021].
21. «Anette Norberg Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 17 gener 2022].
22. «Pope Boniface III» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 7 novembre 2020].
23. «Donne tra le carte - Grandi onori per la laureata Maria Pellegrina Amoretti» (en italià). Archivio di Stato di Milano. [Consulta: 14 març 2021].
24. Girard, Jacques «L'incroyable vie d'Henriette Rémi». Le journal du Jura, 07-07-2014.
25. «Dolores Ibárruri Gómez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
26. «María Jesús Valdés Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
27. Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
28. «Sir John Tavener | British composer» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].