12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 110 dies per finalitzar l'any.

<<	Setembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1213, Muret, Llenguadoc, Occitània: hi esdevé la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapçalades per Pere el Catòlic i els croats francesos comandats per Simó de Montfort.
• 1229, Calvià, Mallorca - les tropes catalanes liderades per Jaume I derroten els moros en la batalla de Portopí al coll de sa Batalla. És l'inici de la conquesta de Mallorca.
• 1957: l'olotina Montserrat Tresserras travessa nedant l'Estret de Gibraltar.^[1]
• 2006, Barcelona: el FC Barcelona llueix per primer cop una marca a la samarreta, el logotip d'Unicef

Resta del món

• 490 aC, Marató: Atenes derrota l'Imperi Persa en la batalla de Marató.
• 1309, Gibraltar: un estol cristià format per naus de la Corona d'Aragó i de Castella, a les ordres de Jaspert V de Castellnou, pren Gibraltar als sarraïns.
• 1556, Flandes: Carles V abandona el poder.
• 1683, Viena: diversos exèrcits europeus combinats derroten l'Imperi Otomà al Setge de Viena.
• 1919, Múnic, República de Weimar: Adolf Hitler ingressa al Partit Obrer Alemany.
• 1920, Anvers: es clausuren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).^[2]
• 1866, Nova York - s'estrena, a Broadway, la primera peça considerada com un musical modern, amb música i dansa originals que ajuden a narrar la història: The Black Crook.
• 1895, Brussel·les, Bèlgica: Paul Otlet i Henri La Fontaine funden l'Institut international de bibliographie per a crear el Repertori bibliogràfic universal.
• 1910, Múnic: s'estrena la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler, amb una orquestra de 171 músics i un cor de 852 cantants. També se la coneix com la «Simfonia dels mil».
• 1920, Anvers: cloenda dels Jocs Olímpics. Els Estats Units van dominar el medaller (95 medalles, 45 d'or), davant Suècia (64 i 19) i la Gran Bretanya (42 i 15).
• 1933, Southampton Row, Bloomsbury: Leo Szilard, a l'espera d'una llum vermella a Southampton, concep la idea de la reacció nuclear en cadena.
• 1938, Sudets: Adolf Hitler exigeix autonomia per als alemanys dels Sudets a Txecoslovàquia.
• 1943, Gran Sasso, Itàlia: un comando de les Waffen-SS alemanyes, dirigit pel capità Otto Skorzeny, allibera Benito Mussolini de la seva reclusió.
• 1974, Addis Abeba: Haile Selassie, emperador d'Etiòpia, és derrocat i empresonat per un cop militar.

Naixements

Països Catalans

• 1843, Xàtiva, Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana ^[3]
• 1846, les Cabanyes, Penedès: Josep Torras i Bages, eclesiàstic i escriptor català.
• 1902, Carlet, Ribera Alta: Juan Bosch Marín, pediatre valencià, fundador i director d'UNICEF-Espanya ^[4]
• 1907, Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana ^[5]
• 1913, Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (m. 1984).^[6]
• 1932, Barcelona: Carles Soler i Perdigó, eclesiàstic català, bisbe de Girona (m. 2023).^[7]
• 1947, Palma, Mallorca: Catalina Cantarellas i Camps, historiadora de l'art mallorquina.^[8]
• 1957, Barcelona: Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural
• 1958, Sant Gregori: Marina Geli, metgessa i política catalana, consellera de Salut.^[9]
• 1975, Maó: Patrícia Font Marbán, política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.^[10]
• 1984, Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.^[11]
• 1989, Barcelona: Álvaro Cervantes Sorribas, actor català de cinema i televisió.

Resta del món

• 1852, Morley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) ^[12]
• 1859, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Florence Kelley reformadora social i feminista nord-americana ^[13]
• 1867: Carlos Eugenio Restrepo, president colombià
• 1874, Pisco: Ricardo Leoncio Elías Arias, polític peruà
• 1880, Baltimore, Maryland, EUA: Henry Louis Mencken, conegut habitualment amb el nom de H. L. Mencken escriptor estatunidenc ^[14]
• 1896:
  • Moscou, Imperi Rus: Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt del 1944 ^[15]
  • França: Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides ^[16]
• 1897:
  • París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).^[17]
  • Pigüé: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
• 1907, Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
• 1913, Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 ^[18]
• 1921 Lwów República de Polònia: Stanisław Lem escriptor polonès de ciència-ficció^[19]
• 1924, Bafatá, Guinea Bissau, Amílcar Cabral, intel·lectual i líder independentista africà.
• 1930, Mukawa, Hokkaidō, Japó: Akira Suzuki, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.
• 1931:
  • Goodmayes, Essex, Regne Unit: Ian Holm, actor anglès
  • Saratoga, Texas, EUA: George Jones, cantant estatunidenc ^[20]
• 1939, Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi, futbolista japonès.
• 1943, Colombo, Sri Lanka: Michael Ondaatje, poeta i novel·lista canadenc en llengua anglesa.^[21]
• 1946, Parísː Denise Boyer, filòloga i traductora francesa, especialista en llengua i literatura catalanes.^[22]
• 1947, Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora ^[23]
• 1951, Dublín, Irlanda: Bertie Ahern, president de la República d'Irlanda.^[24]
• 1953, Washington DC: Nan Goldin, fotògrafa i activista estatunidenca dels anys 1970 i 80.^[25]
• 1957, Frankfurt, República Federal d'Alemanya: Hans Zimmer, compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc.
• 1966, Mashad, Iranː Anousheh Ansari, enginyera, astronauta i empresària iraniana i estatunidenca, pionera dels viatges espacials.^[26]
• 1967, Chesterfield, Regne Unit: Jason Statham, actor anglès.
• 1980:
  • Salvaleón, Badajoz: Marta Navarrete Llinás, química, doctora en neurociència i investigadora espanyola.^[27]
  • Xangai, Xina: Yao Ming, jugador de bàsquet xinès.^[28]
• 1981. Chicago Illinois, Estats Units: Jennifer Hudson, cantant i actriu estatunidenca.^[29]
• 1986, Nova York, Estats Units: Emmy Rossum, actriu i cantant estatunidenca.
• 1994, Seül, Corea del Sud: Kim Namjoon, conegut com a RM, raper, compositor i productor de la banda sud-coreana BTS.
• 1995, Nkawkaw: Raphael Dwamena, futbolista ghanès

Necrològiques

Països Catalans

• 1213, Muret, Llenguadoc, Occitània: Pere I el Catòlic, comte de Barcelona i rei d'Aragó, mort a cops d'espasa en la batalla de Muret.
• 1979, Madrid, Espanya: Laly Soldevila, actriu catalana.^[30]

• 1984, Tiana, Maresme - Lola Anglada, dibuixant catalana^[31]

• 2001, Tolosa de Llenguadoc: Dolors Prat i Coll, la petita Montseny, líder anarcosindicalista catalana.^[32]
• 2017, Barcelona: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
• 2023, Barcelona: Roser Amadó i Cercós, arquitecta catalana ^[33]

Resta del món

• 1860, Trujillo, Hondures: William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perquè s'havia apoderat de Nicaragua.^[34]
• 1919, Mustamäki, Finlàndia (avui Repino, Rússia): Leonid Andréiev, escriptor rus
• 1927:
  • Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià ^[35]
  • Wilbraham, Massachusettsː Sarah Frances Whiting, astrònoma i física americana, instructora de diversos astrònoms ^[36]
• 1953, Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Lewis Stone, actor estatunidenc.
• 1977, Pretòria, Sud-àfrica: Steve Biko, activista sud-africà ^[37]
• 1981, Milà, Itàlia: Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 ^[38]
• 1992, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Anthony Perkins, actor estatunidenc.
• 1993, Sonoma, Califòrnia: Raymond Burr, actor canadenc.
• 1996, Rio de Janeiro, Brasil: Ernesto Geisel, president del Brasil
• 2001, Madrid: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola ^[39]
• 2003, Nashville, Tennessee: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country ^[40]
• 2008, Claremont, Califòrnia, EUA: David Foster Wallace, escriptor estatunidenc ^[41]
• 2009, Dallas, Texas, EUA: Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970
• 2010, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
• 2014, Belfast, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n primer ministre d'Irlanda del Nord i cap del Partit Unionista Democràtic ^[42]
• 2017:
  • Vigo, Galícia, Espanya: Xohana Torres, poeta, narradora i dramaturga gallega.^[43]
  • Manhattan, Nova York, EUA: Edie Windsor, activista nord-americana pels drets LGBT i gerent de tecnologia a IBM.

Festes i commemoracions

• Diada de Mallorca.^[44]
• Rússia: Dia dels programadors, celebrat des del 2009 el dia 256 de l'any per fer honor als 8 bits (2⁸=256).

Santoral

• Dolç nom de Maria: sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de Dolça, Maria, Mariona, Mireia i Míriam;
• sant Ebonci de Roda, bisbe;
• Guiu d'Anderlecht, laic;
• beat Miró de Tagamanent, canonge;
• Perpètua de Gaià, santa llegendària inexistent.
• sant Llenç de Colomers, màrtir.