1556

1556

Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1556 (mdlvi)
Islàmic	963 – 964
Xinès	4252 – 4253
Hebreu	5316 – 5317
Calendaris hindús	1611 – 1612 (Vikram Samvat) 1478 – 1479 (Shaka Samvat) 4657 – 4658 (Kali Yuga)
Persa	934 – 935
Armeni	1005
Rúnic	1806
Ab urbe condita	2309
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle xv - segle xvi - segle xvii
Dècades
1520 1530 1540 - 1550 - 1560 1570 1580
Anys
1553 1554 1555 - 1556 - 1557 1558 1559

Esdeveniments

Països Catalans

• 13 d'abril - Andorra: Miquel Despuig, co-príncep d'Andorra i bisbe d'Urgell és nomenat bisbe de Lleida; el substitueix el nou bisbe Joan Pérez García de Oliván.^[1]
• 5 de desembre - Albuixec, Horta Nord: Albuixec se sotmet als Furs d'Aragó i esdevé municipi independent.
• Montserrat: Benet de Tocco esdevé abat del monestir de Montserrat.

Resta del món

El Terratrèmol de Shaanxi del 23 de gener, matà 830.000 persones

• 16 de gener - Espanya: l'emperador Carles V abdica. El seu fill Felip esdevé rei d'Espanya, mentre que el seu germà Ferran és proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
• 24 de gener - Shaanxi, Xina: Terratrèmol de Shaanxi, el més mortífer de la història, amb epicentre a la província de Shaanxi matà 830.000 persones.
• 5 de febrer - Vaucelles, Regne de França: pel tractat de Vaucelles, Enric II de França veu reconegudes nombroses possessions per l'emperador Carles V.^[2]
• 14 de febrer - Kalanaur (Panjab (Índia): Akbar el Gran ascendeix al tron de l'imperi Mogol.
• 20 de novembre - Gafsa, Tunísia: Dragut, governador de Trípoli ocupa la ciutat de Gafsa i n'incia una llarga decadència.
• Artigat - Regne de França: el fals Martin Guerre arriba al poble d'Artigat.^[3]
• Astracan - Tsarat Rus: el tsar Ivan el Terrible conquereix Astracan, obrint el riu Volga al comerç rus.
• Baixkíria - Tsarat Rus: els baixkirs reconeixen la sobirania de Rússia.
• Basilea - Suïssa: Georgius Agricola publica De re metallica.
• Finlàndia: Joan Vasa és proclamat Gran duc de Finlàndia.^[4]
• Kartli - Regne de Geòrgia: un exèrcit persa encapçalat per beglarbeg del Karabakh envaeix el país.
• Països Baixos espanyols: els reis d'Espanya prenen el control de Flandes i les altres províncies meridionals dels Països Baixos.
• Venècia - República de Venècia: Lorenzo Priuli esdevé Dux de Venècia substituint Francesco Venier.^[5]
• Venècia - República de Venècia: apareix imprès per Scotus el famós Cançoner d'Uppsala^[6]

Naixements

Països Catalans

Resta del món

• Febrer - Warley Wood, Halifax (Anglaterra): Henry Briggs, matemàtic anglès.
• 11 de setembre - Peralta i Calassanç (Aragó): Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies.
• 27 de desembre - Bordeus (França): Joana de Lestonnac, santa, fundadora de l'orde Companyia de Maria.
• Araouane (Mali): Ahmad Baba al Massufi, escriptor malià.

Necrològiques

Països Catalans

Resta del món

• 22 de febrer - Delhi (Índia): Humayun, segon emperador mogol.
• 21 de març - Oxford (Anglaterra): Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury mor cremat viu.
• 16 d'abril - Nàpols: Giulia Gonzaga, aristòcrata i intel·lectual italiana pròxima a la Reforma protestant (n. 1513).^[7]
• 10 de juny - Magdeburg (Alemanya): Martin Agricola, compositor alemany de música renaixentista i teòric de la música.
• 31 de juliol - Roma (Itàlia): Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
• 21 d'octubre - Venècia (Itàlia): Pietro Aretino, poeta, escriptor i dramaturg italià.
• Karbala (Iraq): Muhammad bin Suleyman, poeta conegut com a Fuzûlî, un dels grans contribuents a la literatura del Divan.
• Loreto (Itàlia): Lorenzo Lotto, pintor de l'escola veneciana.
• Santuari de Troitse-Sergiyeva Lavra (Rússia): Màxim el Grec, sant de l'Església Ortodoxa.