174 aC

El 174 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Escèvola o també any 580 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «174 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

174 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	174 aC (clxxiv aC)
Islàmic	820 aH – 819 aH
Xinès	2523 – 2524
Hebreu	3587 – 3588
Calendaris hindús	-118 – -117 (Vikram Samvat) 2928 – 2929 (Kali Yuga)
Persa	795 BP – 794 BP
Armeni	-
Rúnic	77
Ab urbe condita	580
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC
Anys
177 aC 176 aC 175 aC - 174 aC - 173 aC 172 aC 171 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Xenarc d'Acaia, cap de la Lliga Aquea, proposa aliar-se amb Perseu de Macedònia per lluitar contra Roma. Cal·lícrates de Leòntion s'hi oposa fermament.^[2]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Espuri Postumi Albí Pàulul i Quint Muci Escèvola.^[3] No es coneix res de les activitats d'aquests cònsols, ni a quines províncies van destinats, degut a les llacunes del llibre de Titus Livi Ab Urbe Condita.
• Els censors romans ordenen que s'aixequin unes muralles a la ciutat d'Àuximum, al Picè, conquerida uns anys abans, per la seva bona situació estratègica.^[4]

Hispània

• Publi Furi Fil és nomenat pretor de la Hispània Citerior. A la seva tornada és acusat pels provincials de repetundae (extorsió). Cató el Vell declara contra seu en una primera vista. El judici s'ajorna.^[5]

Àsia

• Els xiongnu, una ètnia de la que se'n saben poques coses però que podrien ser els huns, encapçalats pel seu rei Lao-xang, ataquen els tocaris i maten al seu sobirà. El rei dels xiongnu, amb el cap del rei dels tocaris, en fa una copa de crani i l'usa per celebrar el triomf. Els tocaris han d'emigrar més enllà de Gansu.^[6]

Necrològiques

• En honor de Tit Quinti Flaminí, (que potser havia mort l'any anterior, 175 aC) es celebren a Roma uns magnífics Jocs Fúnebres.^[7]
• Moren per una plaga de pesta a Roma Gneu Servili Cepió cònsol l'any 203 aC, Tiberi Semproni Llong, cònsol el 193 aC i Publi Eli Petus, cònsol el 201 aC. També mor per aquesta pesta el Curió (cap de la Cúria) Gai Mamili Vítul.^[8]