17a etapa del Tour de França de 2014
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La 17a etapa del Tour de França de 2014 es disputà el dimecres 23 de juliol de 2014 sobre un recorregut de 124,5 km entre la localitat francesa de Sent Gaudenç i l'estació d'esquí de Saint-Lary Pla d'Adet.[1]
El vencedor de l'etapa fou el polonès Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo), que d'aquesta manera aconseguia la seva segona victòria en aquesta edició. Majka es presentà en solitari al cim del Pla d'Adet després d'haver format part d'una nombrosa escapada en què també hi havia Joaquim Rodríguez (Team Katusha). Ambdós lluitaven per la classificació de la muntanya i finalment fou el polonès el que sortí amb el mallot reforçat. En la classificació general destacà el bon paper de Jean-Christophe Péraud (AG2R La Mondiale, únic ciclista que aconseguí seguir el fort ritme de Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) i que l'aproximà a posicions de podi.[2][3]
Remove ads
Recorregut
Etapa més curta de la present edició, però alhora la reina, amb un encadenat de quatre ports de muntanya de primeríssima categoria en tan sols 75 quilòmetres. L'etapa surt de Sent Gaudenç, per un terreny lleugerament ascendent, per dirigir-se a Bossòst, a la Val d'Aran, on comença l'encadenat als colls d'eth Portilhon, Pèira Sorda i Val-Louron Azet, tots de primera categoria, i l'arribada final al Pla d'Adet, de categoria especial. L'esprint del dia es troba a Sent Biat, al quilòmetre 31.
Remove ads
Desenvolupament de l'etapa
Només donar-se la sortida es formà una escapada formada per Sergio Paulinho (Team Tinkoff-Saxo), Blel Kadri (AG2R La Mondiale), Tom-Jelte Slagter (Garmin-Sharp), Yukiya Arashiro, Cyril Gautier (Team Europcar), Jens Voigt (Trek Factory Racing), Nicolas Edet (Cofidis) i Martin Elmiger (IAM Cycling), però el Team Katusha imposà un fort ritme al grup principal, cosa que va fer que la primera hora es corregués a més de 50 km/h. En l'ascensió al coll d'eth Portilhon Joaquim Rodríguez (Team Katusha) passà a l'atac i coronà en primera posició. En el descens es formà una escapada per 22 corredors, entre els quals hi havia Kirienka (Sky), Herrada, Izaguirre, Visconti (Movistar), Rodríguez (Katusha), Majka, Roche (Tinkoff), Fuglsang (Astana), De Marchi (Cannondale), Mollema (Belkin), Van den Broeck (Lotto), Rolland (Europcar) i F.Schleck (Trek). En l'ascensió al Coll de Pèira Sorda, Kirienka s'escapà en solitari i durant 34 quilòmetres es mantingué al capdavant de la cursa, fins que poc abans de coronar Val-Louron Azet fou novament neutralitzat pel grup d'escapats. Just abans de començar la darrera ascensió del dia el grup capdavanter quedà reduït a 4 corredors després d'una acceleració de Rolland. Visconti fou el més fort en els primers quilòmetres d'ascensió al Pla d'Adet, però venint des del darrere aparegué Rafał Majka, que l'agafà a 4,2 quilòmetres de meta i el deixà enrere a 2,5 km de meta per aconseguir la seva segona victòria d'etapa i consolidar el liderat en la classificació de la muntanya.
Mentrestant, pel darrere, el grup del líder es va anar reduint a poc a poc. En el descens del coll de Val-Louron Azet Romain Bardet atacà i obrí mig minut sobre Nibali, però poc abans de començar l'ascensió final fou reintegrat al grup del líder. A 5 quilòmetres de meta Nibali atacà i sols fou seguit per Jean-Christophe Péraud. Valverde, despenjat temporalment, finalment es recuperà i arribà uns pocs segons per davant de Pinot, Bardet i Van Garderen.[2][3]
Remove ads
Resultats
Classificació de l'etapa
Punts atribuïts
Colls i cotes
|
|
|
|
Remove ads
Classificacions a la fi de l'etapa
Classificació general
Classificació per punts
Classificació de la muntanya
Classificació del millor jove
Classificació per equips
Remove ads
Abandonaments
Simon Gerrans (AUS) (Orica-GreenEDGE. No surt.
Reto Hollenstein (SUI) (IAM Cycling. No surt.
Simon Špilak (SLO) (Team Katusha. Abandona.
_pictogram.svg){kind=link}
Notes i referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads