188 aC

El 188 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Salinàtor i Messal·la (o també any 566 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «188 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

188 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	188 aC (clxxxviii aC)
Islàmic	834 aH – 833 aH
Xinès	2509 – 2510
Hebreu	3573 – 3574
Calendaris hindús	-132 – -131 (Vikram Samvat) 2914 – 2915 (Kali Yuga)
Persa	809 BP – 808 BP
Armeni	-
Rúnic	63
Ab urbe condita	566
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Anys
191 aC 190 aC 189 aC - 188 aC - 187 aC 186 aC 185 aC

Esdeveniments

Imperi Selèucida

• Tractat d'Apamea. Un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III, governant de l'Imperi Selèucida que serveix per tancar la Guerra Romano-Síria. Després de les victòries dels romans en la Batalla de les Termòpiles (el 191 aC), i en la batalla de Magnèsia (el 190 aC), i de les victòries navals de Roma i Rodes enfront de la marina selèucida, el procònsol Gneu Manli Vulsó conclou formalment el tractat i arranja la situació.^[2]
• Pel Tractat d'Apamea, Antíoc II paga 15.000 talents d'indemnització, ha d'entregar Hanníbal Barca als romans (però Hanníbal s'escapa a Bitínia), i renúncia als territoris de la part nord de les Muntanyes del Taure.^[3]
• Èumenes II de Pèrgam, aliat dels romans, rep per aquest Tractat, Mísia, Lídia, les dues Frígies i Licaònia a més de la ciutat de Lisimàquia i el Quersonès Traci.^[4]

Àsia Menor

• Artàxias I funda el Regne d'Armènia. S'inicia la dinastía dels Artàxides.^[5]

Antiga Grècia

• Filopemen, estrateg de la Lliga Aquea, conquereix Esparta, en fa enderrocar les muralles i ven com a esclaus els ciutadans que no havien fugit. Aboleix les lleis de Licurg.^[6]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Gai Livi Salinàtor i Marc Valeri Messal·la.^[7]
• Salinàtor rep la Gàl·lia com a província, i Messal·la la Ligúria. Cap dels dos cònsols va fer res de singular.^[7]