18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria^[1] és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 43 dies per finalitzar l'any.

<<	Novembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1058 - Barcelona: Consagració de la catedral de Barcelona.^[2]
• 1863 - Barcelona: Inauguració del Teatre Romea, que rebé aquest nom en homenatge al popular actor Julián Romea.^[3]
• 1902 - Barcelona: Estrena al Romea d'Aigua que corre, drama en tres actes i en prosa, d'Àngel Guimerà.
• 1923 - Rubí: es funda l'Esbart Dansaire de Rubí.

^[4]

• 1954 - Barcelona: Estrena al Romea de La ferida lluminosa, una obra de teatre en tres quadres i un epíleg, de Josep Maria de Sagarra,
• 2004 - Brussel·les, Bèlgica: Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
• 2005: La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat.

Resta del món

• 1493: Inici de la batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
• 1626: Consagració de la Basílica de Sant Pere del Vaticà durant el pontificat d'Urbà VIII.
• 1738 - Viena (Àustria): es signa el Tractat de Viena de 1738 entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic que posa final a la Guerra de Successió Polonesa modificant el mapa polític europeu per assegurar l'equilibri entre les dues potències europees.
• 1918 - Es funda la república de Letònia.
• 1976 - Madrid, Espanya: és aprovada per les Corts franquistes la Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener), l'instrument jurídic que va permetre l'eliminació d'estructures de la dictadura franquista des d'un punt de vista jurídic.
• 1985 - Estats Units: es comença a publicar la tira còmica Calvin i Hobbes, escrita i dibuixada per Bill Watterson.
• 1990 - Pointe-à-Pitre, illa de Guadalupe: Florence Arthaud és la primera dona que guanya la Ruta del Rom, cursa transatlàntica en solitari.^[5]
• 2004 - Estrasburg, Alsàcia, França: després que l'italià Rocco Buttiglione fos substituït pel també italià Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Durão Barroso.
• 2004 - Little Rock, Arkansas, EUA: Bill Clinton inaugura la Biblioteca Presidencial William Jefferson Clinton.^[6]
• 1991: Cau la ciutat croata de Vukovar a mans de l'exèrcit i paramilitars Serbis.

Naixements

Països Catalans

• 1870 - Barcelona: Salvador Alarma, decorador i escenògraf modernista.
• 1871 - Collbató (Baix Llobregat): Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (m. 1932).
• 1915 - Barcelona: Rosa Mas i Mallén, violinista i compositora catalana (m. 1988).^[7]
• 1937 - Barcelona: Josepa Soler i Erill, jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol catalana.^[8]
• 1941
  • Barcelona: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
  • Terrassa (Vallès Occidental): Marta Pessarrodona, poetessa, narradora i crítica literària catalana.^[9]
• 1942 - Barcelona: Mònica Randall, actriu de cinema, teatre i televisió catalana
• 1953 - Reus (Baix Camp): Pere Anguera i Nolla, escriptor i historiador català (m. 2010).
• 1960 - Barcelona: Eduard Márquez, escriptor català
• 1962 - Barcelona: Mònica Miquel, política catalana, diputada al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i alcaldessa de Cubelles.
• 1965 - Cervera: Pepa Fernández, periodista catalana coneguda especialment per la seva activitat radiofònica.
• 1975 -
  • Gavà: Raquel Sánchez i Jiménez, advocada i política catalana; ha estat alcaldessa de Gava i ministra d'Espanya.^[10]
  • Sabadell: Esther Vivas, periodista, sociòloga, activista, investigadora en moviments socials i polítiques alimentàries.^[11]
• 1985 - Palma (Mallorca): Maria del Mar Serrano Barceló, lluitadora lliure mallorquina.
• 1992 - Bescanó, el Gironès: Queralt Casas Carreras, jugadora catalana de basquetbol.^[12]

Resta del món

• 1786 - Eutin (Alemanya): Carl Maria von Weber, compositor romàntic alemany (m. 1826).^[13]
• 1818 - París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa.^[14]
• 1840 - València: Antoni Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (m. 1924).
• 1862 - València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (m. 1920).
• 1888 - San Francisco: Frances Marion, periodista, escriptora i guionista estatunidenca.^[15]
• 1893 - Betlem: Karimeh Abbud, fotògrafa professional i artista palestina, de les primeres dones fotògrafes en el món àrab.^[16]
• 1897 - Londres (Anglaterra): Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 (m. 1974).
• 1899 - Budapest (Hongria): Eugene Ormandy, director d'orquestra hongarès (m. 1985).
• 1902 - Nova York (EUA): Lillian Fuchs, violista, mestra i compositora nord-americana. (m. 1995).
• 1906
  • Nova York (EUA): George Wald, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1997).
  • Múnic (Alemanya): Klaus Mann, escriptor alemany (m. 1949).
• 1913 - Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia (m. 1998).^[17]
• 1923 - Derry, Nou Hampshire (EUA): Alan Shepard, pilot de proves i astronauta estatunidenc, la segona persona que va arribar a l'espai (m. 1998).^[18]
• 1930 - Luleà, Suècia: Sonja Edström, esquiadora de fons sueca (m. 2020).^[19]
• 1931 - Madrid, Blanca Álvarez, periodista espanyola, pionera de Televisió Espanyola des de la seva fundació.^[20]
• 1939 -
  • Nova York (EUA): John O'Keefe, neurocientífic i psicòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2014.
  • Ottawa, Canadà: Margaret Atwood, poeta, novel·lista, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca.
  • Saigon: Amanda Lear, cantant, lletrista, pintora, presentadora de televisió, actriu i ex model francesa.
• 1940 - Argentina: Susana Ruiz Cerutti, advocada, diplomàtica i política que fou Ministra d'Afers Exteriors argentina.^[21]
• 1948 - L'Havana: Ana Mendieta, artista cubana (m. 1985).^[22]
• 1960 -
  • Madrid: Mercedes Pérez Merino, sindicalista i política espanyola.^[23]
  • Sarighamish (Turquia): Yeşim Ustaoğlu, guionista i directora de cinema turca.^[24]
• 1970 -
  • Syracuse, Nova York: Megyn Marie Kelly, periodista estatunidenca.^[25]
  • Sydney: Peta Gia Wilson, actriu, dissenyadora de llenceria i model australiana, coneguda pel seu paper com a Nikita.^[26]
• 1975 - Illinois: Reshma Saujani, política i advocada, fundadora de l'organització sense ànim de lucre Girls Who Code.^[27]
• 1982 - París, Marlène Schiappa, política francesa. Ministra delegada encarregada de la Ciutadania.^[28]
• 1983 - París: Julia Ducournau, directora de cinema francesa, Palma d'Or a Cannes.^[29]
• 1986 - Hong Kong: Elim Chan, directora d'orquestra, directora titular de l'Orquestra Simfònica d'Anvers.^[30]

Necrològiques

Països Catalans

• 1474 - Barcelona: Sança Ximenis de Cabrera, aristòcrata catalana i promotora artística medieval (n. 1393).^[31]
• 1899 - Barcelona: Pilar Pascual de Sanjuán, mestra, feminista i escriptora catalana (n. 1827).
• 1909 - París: Renée Vivien, escriptora (n. 1877).^[32]
• 1950 - Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català dels anys 1920 (n. 1899).
• 1986 -
  • Barcelona: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (n. 1902).
  • Tarragona: Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic (n. 1905).^[33]
• 2004 - Altafulla (el Tarragonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
• 2009 - Manresa: Jaume Melendres i Inglès, autor dramàtic i director d'escena.
• 2023 - Tiana: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana (n. 1927).

Resta del món

• 1720 - Port Royal, Jamaica: Jack Rackham, conegut com a Calico Jack, capità pirata anglès, per execució a la forca.^[34]
• 1886 - Nova York, (EUA): Chester A. Arthur, advocat i 21è president dels Estats Units (n. 1829).^[35]
• 1922 - París, França: Marcel Proust, escriptor francès (n. 1871).^[36]
• 1941 - Bad Muskau (Saxònia): Walther Hermann Nernst, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1920 (n. 1864).
• 1953 - Chevy Chase, Maryland: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).^[37]
• 1962 - Copenhaguen (Dinamarca): Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (m. 1885).
• 1976 - París, França: Man Ray, artista
• 1985 - Granada (Andalusia): Jacinto Bosch Vilá, arabista i historiador figuerenc.
• 1987 - Rouen, França: Jacques Anquetil, ciclista francès (n. 1934).
• 1988 - Krimpen, Països Baixos: Lotte Beese, arquitecta, fotògrafa i urbanista de la Bauhaus.^[38]
• 2004 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (n. 1929).
• 2015 - Auckland (Nova Zelanda):Jonah Lomu, jugador de rugbi neozelandès.
• 2017 - Buenos Aires: Marta Vásquez, activista argentina, presidenta de Madres de Plaza de Mayo LF (n.1927).^[39]

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Noè, patriarca; Romà de Cesarea màrtir; Odó de Cluny, abat; Rose-Philippine Duchesne, religiosa; venerable Josep de Sant Benet, monjo; servents de Déu Bonaventura Codina i Augerolas, bisbe; Sant Benigno Rosario Grech, prevere.
• Festa major petita de Lloret de Mar (Sant Romà).
• Dia Europeu per l'ús prudent dels antibiòtics.