201 aC

El 201 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèntul i Petus (o també any 553 Ab urbe condita). L'ús del nom «201 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

201 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	201 aC (cci aC)
Islàmic	848 aH – 847 aH
Xinès	2496 – 2497
Hebreu	3560 – 3561
Calendaris hindús	-145 – -144 (Vikram Samvat) 2901 – 2902 (Kali Yuga)
Persa	822 BP – 821 BP
Armeni	-
Rúnic	50
Ab urbe condita	553
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
204 aC 203 aC 202 aC - 201 aC - 200 aC 199 aC 198 aC

Esdeveniments

Imperi Macedònic

• Rodes declara la guerra a Macedònia i s'alia amb Àtal I de Pèrgam. Filip V ocupa Samos i assetja Quios però les flotes combinades de Pèrgam, Bizanci, Cízic i Rodes li presenten batalla, i el derroten (tot i la mort de l'almirall rodi Teofilisc) en la batalla de Quios, però de manera no decisiva, i en un segon combat a Lade Filip obté la victòria.^[2]

Antiga Grècia

• Filopemen és nomenat estrateg de la Lliga Aquea i reuneix un exèrcit a Tegea. Fa caure als mercenaris de Nabis, tirà d'Esparta, en una emboscada a la frontera de Lacònia, en un lloc anomenat Scotitas, i en fa una gran mortaldat. Nabis s'ha de replegar cap al seu territori.^[3]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Gneu Corneli Lèntul i Publi Eli Petus.^[4]
• Lèntul desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però aquesta el senat] li va donar a Publi Corneli Escipió Africà. Lèntul dirigeix la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.^[5]
• Petus rep Itàlia com a província, i resol un conflicte amb els bois. Eli Petus signa un tractat amb els ingauns de Ligúria.^[6]
• Gai Ampi, prefecte dels aliats romans, amb uns 7.000 homes, cau en una emboscada quan ataca als bois, enviat pel cònsol Eli Petus. És derrotat i mort amb els seus homes.^[7]

Imperi Cartaginès

• Hannó II el Gran, dirigent del partit aristocràtic a Cartago i oposat a la guerra contra els romans que dirigia Hamílcar Barca, és un dels ambaixadors enviats a Escipió Africà per demanar la pau després de la batalla de Zama (202 aC).^[8]
• Massinissa, aliat dels romans, rep aquest any el regne de Numídia Oriental que havia pertangut a Sífax, derrotat en la batalla de Cirta, i l'ajunta amb el seu regne, la Numídia Occidental, i forma el Regne de Numídia.^[9][10]