209 aC

El 209 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Berrugós i Flac (o també any 545 Ab urbe condita). L'ús del nom «209 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

209 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	209 aC (ccix aC)
Islàmic	856 aH – 855 aH
Xinès	2488 – 2489
Hebreu	3552 – 3553
Calendaris hindús	-153 – -152 (Vikram Samvat) 2893 – 2894 (Kali Yuga)
Persa	830 BP – 829 BP
Armeni	-
Rúnic	42
Ab urbe condita	545
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
212 aC 211 aC 210 aC - 209 aC - 208 aC 207 aC 206 aC

Esdeveniments

Imperi selèucida

• Artàban I de Pàrtia sofreix la invasió del selèucida Antíoc el gran, que fa una brillant campanya militar a Pàrtia, ocupa la capital Hecatòmpilos. Artàban és derrotat al mont Labos, i Antíoc entra a Hircània on ocupa Tàmbrax i organitza un setge a Sírinx. Això obliga a Artàban a demanar la pau i respectar l'autoritat del rei selèucida.^[2]

Antiga Grècia

• Filopemen, general i polític grec, acompanya a Filip V de Macedònia a una expedició contra Elis, i en una batalla mata de pròpia mà al comandant d'Elis, Demofant.^[3]

República Romana

• Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Berrugós i Quint Fulvi Flac.^[4]
• Fulvi Flac, cònsol per quarta vegada, rep les províncies de Lucània i Brútium. Se li sotmeten els hirpins, lucans i volcians als que tracta amb benevolència.^[5]
• Màxim Berrugós, cònsol per cinquena vegada, rep aquest any el títol hereditari de Fabii Maximi Princeps senatus. Reconquereix Tàrent, que havia ocupat Hanníbal tres anys abans i on els romans encara resistien a la ciutadella. Quan el seu governador Marc Livi Macat va considerar temps després que havia tingut bona part del mèrit en la reconquesta, Fabi li respon: «Cert, com que tu no l'havies perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar». El botí fet a la ciutat el dona als soldats i quan algú pregunta si s'havien d'enviar a Roma les estàtues colossals dels déus i les pintures, diu: «No, deixem als tarentins els seus déus enutjats». No obstant, agafa una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, i la col·loca al Capitoli.^[6]
• Batalla d'Asculum, entre l'exèrcit cartaginès dirigit per Hanníbal i una força romana comandada per Marc Claudi Marcel. La batalla té un resultat indecís, i els dos bàndols perden molts homes, fins a 14.000, segons Titus Livi.^[7]

Hispània

• Des del seu quarter general a Tarraco (Tarragona), Publi Corneli Escipió Africà, el comandant romà a Hispània, llança un assalt combinat] a la ciutat cartaginesa de Cartago Nova on arriba a marxes forçades per terra, mentre el general Gai Leli bloqueja el port. En només sis dies, en la batalla de Cartago Nova, captura la ciutat. Escipió aconsegueix l'accés als magatzems, i obté subministraments abundants, ostatges, les mines de plata locals, un port esplèndid i una base per poder avançar més cap al sud.^[8]
• Mandoni i Indíbil, dos destacats caps ilergets fins llavors fidels als cartaginesos es passen als romans.^[9]