238 aC

El 238 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Grac i Faltó (o també any 516 ab urbe condita). L'ús del nom «238 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

238 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	238 aC (ccxxxviii aC)
Islàmic	886 aH – 885 aH
Xinès	2459 – 2460
Hebreu	3523 – 3524
Calendaris hindús	-182 – -181 (Vikram Samvat) 2864 – 2865 (Kali Yuga)
Persa	859 BP – 858 BP
Armeni	-
Rúnic	13
Ab urbe condita	516
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC
Anys
241 aC 240 aC 239 aC - 238 aC - 237 aC 236 aC 235 aC

Esdeveniments

Àfrica

• Final de la Guerra dels Mercenaris. Mató cap dels rebels dominava la ciutat de Tunis. Hamílcar Barca l'assetja però Mató va sorprendre el general Hanníbal i mata una gran part del seu exèrcit. Hanníbal cau presoner i mor crucificat. El senat cartaginès imposa una reconciliació entre Hamílcar Barca i Hannó II el Gran, i junts derroten l'exèrcit rebel en una batalla decisiva. Hamílcar conquereix Útica i Hannó Hipona, i vencen definitivament els rebels.^[2]

Hispània

• Hamílcar Barca, vençuts els rebels a l'Àfrica, és enviat, segons Polibi,^[3][a] a la península Ibèrica, i inicia la Conquesta cartaginesa d'Hispània.

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Tiberi Semproni Grac i Publi Valeri Faltó.^[6]
• Faltó marxa contra els gals bois que han reprès les hostilitats contra els romans, però el derroten a la primera batalla, amb greus pèrdues. El senat romà li envia el pretor Marc Genuci Cipus, però el cònsol ho veu com una intromissió i ataca als bois abans de l'arribada dels reforços i els derrota. Quan torna a Roma el senat li refusa els honors del triomf, no per la seva derrota inicial, sinó per haver lluitat sense esperar al pretor.^[7]
• Semproni Grac fa la guerra a Sardenya i Còrsega poc després de la revolta dels mercenaris cartaginesos. Derrota els enemics, però no aconsegueix cap botí i els presoners que fa són illencs sense cap valor.^[8]

Necrològiques

• Espendi i Autàrit, caps rebels de la Guerra dels Mercenaris, Crucificats per Hamílcar Barca quan van ser vençuts.^[9]

Notes

1. Apià^[4] i Joan Zonaràs^[5] diuen expressament que va a Hispània sense autorització del govern.