El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1884 - Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, Alfons Maseras i Galtés, escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.
- 1895 - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (m. 1986).[4]
- 1896 - la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
- 1901: Bella Dorita, pseudònim de María Yáñez, vedet andalusa establerta a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (m. 2001).[5]
- 1913 - Barcelona: Salvador Artigas i Sahún, futbolista i entrenador. (m. 1997).
- 1926 - València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).
- 1931 - Barcelonaː Irene Peypoch i Mani, museòloga catalana, crítica de teatre i escriptora (m. 1998).
- 1963 - Sabadell: Sara Berbel, psicòloga social i gestora municipal, especialista en polítiques d'igualtat, i empoderament de les dones.
- Resta del món
- 1648: Arabella Churchill, amant del rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i mare de quatre dels seus fills (m. 1730).
- 1685, Halle an der Saale, Turíngia, Alemanya: Georg Friedrich Händel, compositor alemany (m. 1759).[6]
- 1749, Kassel: Elisabeth Mara, soprano alemanya de gran habilitat tècnica (m. 1833).[7]
- 1787, Berlín, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana (m. 1870).[8]
- 1824, Loviisa, Finlàndia: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa.[9]
- 1831, Stettin: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya (m. 1880).[10]
- 1879, Londresː Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica (m. 1960).[11]
- 1889, París: Musidora, actriu, directora teatral, escriptora, productora i realitzadora cinematogràfica francesa del cine mut (m. 1957).[12]
- 1898, Knutsford, Cheshire, Anglaterraː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (m. 1980).[13]
- 1924, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m.1998).
- 1927, Marsella: Régine Crespin, soprano francesa (m. 2007).[14]
- 1929, Tallinn, Estònia: Aleix II, setzè Patriarca de Moscou, primat de l'Església Ortodoxa Russa (m. 2008).
- 1931, Mzimba, Nyasalàndia: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (m. 2019).[15]
- 1940, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Peter Fonda, actor estatunidenc.
- 1944, Beaumont (Texas): Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock (m. 2014).
- 1962, Kabul, (Afganistan): Atic Rahimi, escriptor i realitzador afganès que escriu en persa i francès. Premi Goncourt de 2008.
- 1994 - Conyers. Geòrgia: Dakota Fanning, actriu estatunidenca de cinema i televisió.
- 2000 - Amersfoort, Països Baixos: Femke Bol, atleta neerlandesa.[16]
- Països Catalans
- 1632 - Roma: Joan Baptista Vives, jurista, diplomàtic i mecenes, fundador del Pontifici Col·legi Urbanià de Propaganda Fide (n. 1545).[17]
- 1900 - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista (n. 1850).
- 1919 - Barcelona: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (n. 1893).
- 1926 - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).[18]
- 1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal, cappare del socialisme mallorquí (n. 1876).
- 1938 - Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català (n. 1883).
- 1970 - Barcelona: Mercè Serós, cupletista catalana (n. 1900).[19]
- 2000 - Rossellóː Margarida de Descatllar, propietària rural, mecenes i activista cultural nord-catalana (n. 1906).[20]
- 2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català (n. 1917).
- 2014 - Barcelonaː Maria Rosa Alonso i Solanes, compositora de sardanes i directora de l'Esbart Català de Dansaires (n. 1931).[21]
- 2016 -
- Madrid: Jacobo Muñoz Veiga, filòsof valencià (n. 1942).[22]
- 2023 - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942).
- Resta del món
- 1676 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador i compositor (n. 1599).
- 1821 - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès (n. 1795).
- 1848 - Washington DC (EUA): John Quincy Adams, 6è President dels Estats Units (n. 1767)[24]
- 1855 - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777).
- 1930 - Monrovia, Califòrnia: Mabel Normand, popular actriu estatunidenca de cinema mut, i guionista, directora i productora (n. 1895).
- 1931 - Sydney: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (n. 1861).[25]
- 1932 - Buenos Aires: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (n. 1873).[26]
- 1934 - Worcester, Anglaterra: Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857).
- 1955 - Hangzhou, Zhejiang (Xina): Shi Dongshan, pintor, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1902).
- 5 de març - Saràtov (Rússia): Antanas Merkys, polític lituà, president del país, després de ser deportat per la Unió
- 1973 - Litchfield County, Connecticut (EUA): Dickinson W. Richards, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (n. 1895).
- 1976 - Glossop (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (n. 1887).[27]
- 1987 - Setúbal: Zeca Afonso, compositor de música i cantautor portuguès, autor de Grândola, Vila Morena (n. 1929).[28]
- 1991 - Pamplonaː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898).[29]
- 1999 - Eastbourne, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora de música (n. 1921).[30]
- 2018 - Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (n. 1924).
Església Catòlica[32]
- Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sírmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127).
- Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945).
- Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sírmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076).
- Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942).
- Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.
Església Apostòlica Armènia
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 7 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 10 de febrer del calendari julià.
- Sants: Caralampi de Magnèsia, bisbe màrtir (203) i Porfiri i Baptos, màrtirs; Ennatha, Valentina i Paula, màrtirs de Palestina (308); Escolàstica de Núrsia, religiosa (s. V); Pròcor de Kíev, monjo (1107); Carp; Anna de Nóvgorod, esposa de Iaroslav I de Kíev (s. XI); Longí de Koriazhemsk, monjo (1540); Piotr, Valerianij, màrtirs (1930); Anatol d'Odessa, màrtir (1938); Marc i Joan; Galina; Zenó; Abats i bisbes de Nóvgorod: Joaquim (1030), Lluc (1060), Germà (1096), Arcadi (1162), Gregori (1193); Martiri (1199), Antoni (1231), Basili (1352), Moisès (1362), Simeó (1421); Gennadii (1505), Pimen (1571) i Afoni (1653).
Església Ortodoxa Grega
- Sants: Anastasi II de Jerusalem, bisbe (706); Caralampi i tres màrtirs.
Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sants: Joan de Tximtximi, filòsof (segle xiii).
«Emma Willard» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 gener 2022].
Kruskopf, Erik. «Åberg, Victòria» (en finès). Uppslagsverket Finland. [Consulta: 22 gener 2024].
«Agnes Arber». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2020].
«Mercè Serós Ballester». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2020].
Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.
«Julieta Lanteri (1873-1932)» (en anglès). UNC University of North Carolina at Chapel Hill. Health Sciences Library, 01/25/21 (última modificació). [Consulta: desembre 2021].
«His Life» (en anglès). Lowry Art. [Consulta: agost 2018].
«biografia» (en portuguès). Associação José Afonso, 2022. [Consulta: 16 juny 2024].
Schäfer, Joachim. «Kalender - 23. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.