2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 332 dies per finalitzar l'any i 333 en els anys de traspàs.

<<	Febrer 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1428, Camprodon: Terratrèmol d'intensitat 6.5 en l'escala de Richter que deixà més de 1000 morts entre Camprodon, Puigcerdà, Barcelona i Queralbs.
• 1778, Alacant: S'autoritza al port d'Alacant a comerciar lliurement amb les colònies americanes, segons un Reial decret de Carles III, ampliat amb un altre posterior del 12 d'octubre.^[1]
• 1878, Vic: Fundació de la publicació La Veu del Montserrat, de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada.^[2]
• 1916, Barcelona: Obre la Llibreria Quera al carrer de Petritxol; la més antiga de la ciutat, es manté en la situació originària.^[3]
• 1974, Barcelona: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de 4 anys d'exili.
• 2004, Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

• 1848, Guadalupe Hidalgo, Mèxic: tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.^[4]
• 1869, Madrid: un decret-llei crea els arxius generals de protocols a Espanya.
• 1921, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.^[5][6]
• 1922, París: l'editorial Shakespeare & Company publica la primera edició d'Ulisses, novel·la de James Joyce.
• 2007, Roma: Es presenta en societat el Trofeu Giuseppe Garibaldi, que anualment s'entrega al guanyador del partit entre les seleccions de França i Itàlia al Torneig de les Sis Nacions.

Naixements

Països Catalans

• 1208 - Montpeller: Jaume el Conqueridor, rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell i senyor de Montpeller.^[7]
• 1647 - Vinaròs: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (m. 1698).^[1]
• 1862 - Manacor: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1932).
• 1866 - València: Enric Simonet i Lombardo, pintor valencià.
• 1871 - Sant Feliu de Llobregat: Enriqueta Martí, la «vampira del Raval», segrestadora i suposada assassina en sèrie catalana (m.1913).^[8]
• 1884 - Cassà de la Selva: Lluïsa Botet i Mundi, pintora i gravadora catalana (m. 1951).^[9]
• 1913 - Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (m. 2010).
• 1917:
  • Saix, Alt Vinalopó: Alberto Sols García, bioquímic valencià especialista la biologia molecular (m. 1989).
  • Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell: Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (m. 2018).^[10]
• 1922 - Barcelona: Rosita Segovia, ballarina catalana de dansa clàssica i espanyola, coreògrafa, professora de dansa espanyola (m. 2003).^[11]
• 1923 - Barcelona: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (m. 2009).
• 1932 - Sant Fruitós de Bages, Bages: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
• 1957 - Barcelona: Pilar Vélez Vicente, historiadora de l'art, gestora cultural, directora del Museu del Disseny de Barcelona.^[12]
• 1958 - Barcelona: Lluïsa Julià Capdevila, escriptora, professora i estudiosa de la literatura catalana.^[13]
• 1959 - Torroella de Montgrí: Dolors Bassa i Coll, mestra i psicopedagoga; política catalana, exconsellera de la Generalitat de Catalunya.
• 1968 - l'Arboç: Teresa Vallverdú i Albornà, filòloga i política catalana.
• 1977 - Andorra la Vella: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecció andorrana.
• 1980 - Sabadell: Oleguer Presas, jugador de futbol retirat.
• 1983 - Portocolom, Felanitx: Glòria Julià Estelrich, poeta, escriptora i música mallorquina.
• 1987 - Barcelona: Gerard Piqué, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Resta del món

• 1426 - Olite, Navarra: Elionor I de Navarra, princesa d'Aragó i infanta de Navarra, princesa de Girona (m. 1479).^[14]
• 1494 - Vigevano: Bona Sforza d'Aragó o de Milà, reina de Polònia i gran duquesa de Lituània (m. 1557).^[15]
• 1576 - Remiremont, Ducat de Lorena: Alix Le Clerc, religiosa francesa fundadora de les Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu.^[16]
• 1650 - Londres: Nell Gwyn, actriu anglesa amb prodigiós talent còmic (m. 1687).^[17]
• 1678 - Nuremberg: Dorothea Maria Graff, pintora naturalista alemanya (m. 1743).^[18]
• 1714 - Rosenthal (Saxònia)ː Gottfried August Homilius, compositor i organista. Deixeble de Bach (m. 1785).
• 1754 - París (França): Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, diplomàtic francès (m. 1838).^[19]
• 1784 - Madrid: Isabella Colbran, compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola. Casada amb Rossini (m. 1845).^[20]
• 1817 - Alcalá la Real (Andalusia): Josep Maria Ventura i Casas (Pep Ventura), compositor de sardanes.
• 1875 - Viena, Àustria: Fritz Kreisler, violinista i compositor austríac (m. 1962).
• 1880 - Atenes: Evfrossini Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx (m. 1935).^[21]
• 1882 - Dublín, Irlanda: James Joyce, escriptor irlandès.^[22]
• 1884 - Saint-Gengoux-le-National, França: Adèle Clément, violoncel·lista francesa (m. 1958).^[23]
• 1887 - Tudela, Navarra: María Francés, actriu espanyola (m. 1987).^[24]
• 1894 - Istanbul: Safiye Ali, primera metgessa turca (m. 1952).^[25]
• 1897 - Kolno, Polònia: Gertrude Blanch, matemàtica estatunidenca pionera en computació i anàlisi numèrica (m. 1996).^[26]
• 1912 - Londres: Millvina Dean, última supervivent en vida del naufragi del Titanic (m. 2009).^[27]
• 1918 - Batavia, Índies Orientals –actual Jakarta, Indonèsia–ː Hella S. Haasse, escriptora neerlandesa (m. 2011).^[28]
• 1919 - Burgdorf, Berna: Lisa della Casa, soprano suïssa (m. 2012).^[29]
• 1926 - Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa (m. 2020).^[30]
• 1927 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (m. 1991).^[31]
• 1929 - Ostrava, Txecoslovàquia: Věra Chytilová, directora de cinema avantguardista txeca, pionera del cinema al seu país (m. 2014.^[32]
• 1931 - Newark (Nova Jersey): Judith Viorst, escriptora, periodista i investigadora nord-americana.^[33]
• 1939 -
  • Enterprise, Oregon (EUA): Dale T. Mortensen, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2010 (m. 2014).^[34]
  • Indianàpolis, Indiana: Mary-Dell Chilton, una de les fundadores de la biotecnologia vegetal.^[35]
• 1940 - Jutiapa (Guatemala): Aura Elena Farfán, activista pels drets humans guatemalenca.
• 1947 - Corpus Christi, Texas: Farrah Fawcett, actriu estatunidenca (m. 2009).^[36]
• 1950 -
  • Bremen: Barbara Sukowa, actriu de teatre i cinema alemanya.^[37]
  • Totana (Múrcia), Espanya: Bárbara Rey, actriu i vedet espanyola.^[38]
• 1963 - Oxon Hill, Washington DC (EUA): Eva Cassidy, cantant de jazz i soul.^[39]
• 1966 - Madrid, Espanya: Emma Ozores Ruiz és una actriu espanyola.
• 1977 - Barranquilla, Colòmbia: Shakira, cantautora colombiana en castellà i anglès.^[40]
• 1980 - Piacenza: Nina Zilli, pseudònim de Maria Chiara Fraschetta, cantautora italiana.
• 1985 - Nova Jersey, EUA: Melody Gardot, compositora i cantant de jazz estatunidenca.
• 1991 - Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès
• 1994 - Struga, Macedònia del Nord: Isnik Alimi Futbolista macedoni.
• 1995
  • Districte de Faisalabad: Arfa Karim, estudiant i nena prodigi pakistanesa.
  • Portland: Remilia, jugadora d'esports electrònics estatunidenca (m. 2019).

Necrològiques

Països Catalans

• 1747 - Barcelona: Francesc Valls i Galan, un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.
• 1754 - Madrid (Espanya): Jaume Bort i Melià, arquitecte valencià.
• 1936 - Palma: Matilde Escalas i Xamení, compositora, intèrpret i pedagoga mallorquina (n. 1870).^[41]
• 1941 - Alcoi (l'Alcoià): Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.
• 1956 - París: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (n. 1882).^[42]
• 1966 - Almenar, Lleidaː Clemència Berdiell, mestra i directora de l'Escola Pública d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (n.1889).^[43]

Resta del món

• 1200 - Lieja (principat de Lieja): Albert II de Cuijk, príncep-bisbe.
• 1590 - Prato: Caterina de Ricci, religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica (n. 1522).^[44]
• 1592 - Pastrana, Guadalajara: Ana de Mendoza, princesa d'Eboli, noble espanyola (n. 1540).^[45]
• 1884 - Estats Units: Wendell Phillips, abolicionista i defensor dels drets civils estatunidenc.
• 1897 - Sevilla (Espanya): Lluïsa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier fou Infanta d'Espanya.
• 1907 - Sant Petersburg, Rússia: Dmitri Mendeléiev, químic rus, inventor fe la taula periòdica (n. 1834).
• 1930 - Estocolm: Hildegard Thorell, pintora sueca (n. 1850).^[46]
• 1957 - San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (n. 1872).^[47]
• 1969 - Midhurst, Sussex (Anglaterra), William Henry Pratt conegut amb el nom artístic de Boris Karloff, fou un actor britànic famós pels seus papers en pel·lícules de terror.
• 1970 - Penrhyndeudraeth (el País de Gal·les): Bertrand Russell, matemàtic i filòsof anglès, premi Nobel de Literatura de 1950.^[48]
• 1979 - Nova York: Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols.
• 1980 - Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).^[49]
• 1981 - París: Gabrielle Colonna-Romano, actriu francesa (n. 1883).^[50]
• 1995 - Salisbury, Hampshire, Anglaterra: Tikvah Alper, física i radiobiòloga sud-africana, descobrí els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme (n. 1909).^[51]
• 1999 - Nova York, Estats Units: Marie Van Brittan Brown, infermera i inventora estatunidenca (n. 1922).^[52]
• 2000 - Pequín (Xina): Li Zhun, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. (n. 1928).^[53]
• 2008 - Nova York (EUA): Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1925).^[54]
• 2013 - L'Havana (Cuba)ː Augusto Martínez Sánchez, advocat, militar revolucionari i polític cubà.^[55]
• 2014 - Nova York: Philip Seymour Hoffman, actor i director de cinema i teatre, guanyador de l'Óscar.
• 2022 - Roma (Itàlia): Monica Vitti, actriu italiana (n. 1931).^[56]

Festes i commemoracions

• Fira a Molins de Rei (El Baix Llobregat), celebrada ininterrompudament des de mitjan segle xix.
• La Candelera, festa major de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre).
• Dansa del Tortell a Esponellà, a la comarca del Pla de l'Estany.
• Patrona de la ciutat de Valls, seguit de festes en els anys acabats en 1 (1991, 2001, 2011...).
• Entrada dels Moros i Cristians de Bocairent (La Vall d'Albaida), en honor de sant Blai.
• Dia internacional de les zones humides
• Onomàstica: Presentació de Jesús al Temple, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera; Corneli el Centurió; Adalbert I d'Ostrevent; santa Caterina de Ricci, Llorenç de Canterbury; beat Esteve Bellesini; venerable François Libermann, fundador de la Congregació del Sant Cor de Maria; beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustí; beata Maria Katharina Kasper, fundadora de les Serventes pobres de Jesucrist.
• Dia de la marmota, a la localitat de Punxsutawney, Pennsilvània.