309 aC

El 309 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la dictadura de Cursor (o també any 445 ab urbe condita). La denominació 309 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

309 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	309 aC (cccix aC)
Islàmic	959 aH – 958 aH
Xinès	2388 – 2389
Hebreu	3452 – 3453
Calendaris hindús	-253 – -252 (Vikram Samvat) 2793 – 2794 (Kali Yuga)
Persa	930 BP – 929 BP
Armeni	-
Rúnic	-58
Ab urbe condita	445
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC
Anys
312 aC 311 aC 310 aC - 309 aC - 308 aC 307 aC 306 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia. Els Diàdocs

• Antígon Monoftalm ataca Babilònia i torna a ser rebutja. Finalment reconeix a Seleuc l'administració de la ciutat i del territori, però sense renunciar als seus drets.^[2]
• Ofel·les, un macedoni, segueix governant Cirene en nom de Ptolemeu I, però com si fos un estat independent.^[3]
• Areu I és rei d'Esparta, de la línia dels Agíades, per la mort del seu pare Acròtat. Va regnar 44 anys.^[4]
• Polipercont pren sota la seva protecció, a Hèracles de Macedònia, un fill d'Alexandre el Gran i de Barsine. Cassandre el convenç de fer matar Hèrcules a canvi de repartir-se Gràcia. Conviden Hèracles a un banquet i quan acaba per ordre de Polipercó són assassinats ell i la seva mare.^[5]
• Lisímac de Tràcia funda la ciutat de Lisimaquea, al Quersonès Traci, i la converteix en la capital del seu regne.^[6][7]

Nord d'Àfrica

• Bomílcar I, dirigent militar de l'Imperi Cartaginès i el general Hannó dirigeixen als púnics contra la invasió d'Agàtocles de Siracusa. Hannó va morir en una batalla (310 aC) i Bomilcar va adoptar una actitud passiva per humiliar l'esperit combatiu dels seus compatriotes i poder imposar una tirania sobre Cartago dirigida per ell mateix, segons Diodor de Sicília.^[8]

Antiga Roma

• Aquest any no es van elegir cònsols nous, es va prorrogar el mandat dels de l'any anterior, Quint Fabi Màxim Rul·lià i Gai Marci Rútil Censorí, i es va nomenar dictador a Luci Papiri Cursor Mugil·là per fer front als samnites.^[9]
• La ciutat de Perusa trenca la treva amb els romans. El cònsol Màxim Rul·lià lliura batalla i derrota les forces de la ciutat, i l'hagués conquerit, però el govern local li envia una delegació per demanar la pau.^[10]

Naixements

Necrològiques

• Hamílcar, fill de Giscó, militar cartaginès, mor davant de Siracusa quan volia ocupar la ciutat. Va ser capturat pels siracusans i executat.^[11]
• Cleòmenes II, rei d'Esparta, després d'un regnat de 60 anys.^[7]
• Ptolemeu, nebot d'Antígon Monoftalm. Quan Ptolemeu I Soter, rei d'Egipte, arriba a Cos, surt de Calcis per rebre'l. Aviat conspira contra ell, i el rei egipci el fa empresonar. Es suïcida amb verí a la presó.^[12]