329 aC

El 329 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Privernat i Decià (o també any 425 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «329 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

329 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	329 aC (cccxxix aC)
Islàmic	980 aH – 979 aH
Xinès	2368 – 2369
Hebreu	3432 – 3433
Calendaris hindús	-273 – -272 (Vikram Samvat) 2773 – 2774 (Kali Yuga)
Persa	950 BP – 949 BP
Armeni	-
Rúnic	-78
Ab urbe condita	425
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
332 aC 331 aC 330 aC - 329 aC - 328 aC 327 aC 326 aC

Esdeveniments

Alexandre el Gran a Àsia

• Fundació d'Alexandria del Caucas. Alexandre el Gran funda una ciutat a les muntanyes del Paropamisos (Hindu Kush) al país dels paropamísades. Pobla la ciutat amb 7000 macedonis, 3000 mercenaris i milers d'indígenes, segons Quint Curci Ruf,^[2] o uns 7000 indígenes i 3000 acompanyants no militars de l'exèrcit i diversos mercenaris grecs, segons Diodor de Sicília.^[3]
• Caranos, general macedoni, és un dels caps de l'exèrcit enviat contra el rebel Espitàmenes a la Sogdiana, juntament amb Andròmac i Menedem, els tres sota l'autoritat del lici Farnuc. Els macedonis assetgen Maracanda i derroten els sogdians en una batalla a la vora del riu Politimet. Els grecs van tenir el suport d'un cos de cavalleria escita.^[4][5]
• Erigi, militar macedoni, juntament amb Cràter i Hefestió i amb el suport de l'herald Aristandre de Telmessos, va intentar dissuadir a Alexandre de creuar el Iaxartes i lluitar contra els escites.^[6]
• Alexandre avança fins al riu Oxus i funda la ciutat d'Alexandria d'Oxiana.^[7]

Antiga Roma

• Luci Emili Mamercí Privernat i Gai Plauci Decià són elegits cònsols romans.^[8]
• Hi ha una gran alarma social a Roma davant els rumors que els gals avancen cap a la ciutat. El cònsol Decià ataca Privernum, que oposa una forta resistència, mentre Mamercí recluta un gran exèrcit per fer front als gals, però es demostra que els rumors no tenen fonament i llavors Mamercí va a l'ajuda del seu col·lega a Privernum. La ciutat és conquerida i els dos cònsols obtenen els honors del triomf. Aquesta conquesta es devia considerar molt important, perquè Luci Emili Mamercí va obtenir el renom de Privernat.^[9]
• Després de la conquesta de Privernum, els romans instauren una colònia a Terracina.^[10]