338 aC

El 338 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Camil i Meni (o, més rarament, any 416 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «338 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

338 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	338 aC (cccxxxviii aC)
Islàmic	989 aH – 988 aH
Xinès	2359 – 2360
Hebreu	3423 – 3424
Calendaris hindús	-282 – -281 (Vikram Samvat) 2764 – 2765 (Kali Yuga)
Persa	959 BP – 958 BP
Armeni	-
Rúnic	-87
Ab urbe condita	416
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC
Anys
341 aC 340 aC 339 aC - 338 aC - 337 aC 336 aC 335 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Els macedonis obtenen una victòria decisiva contra una coalició encapçalada per Atenes i Tebes en la batalla de Queronea.^[2] Les ciutats de Tebes i d'Atenes estaven enfrontades, però, davant del perill de Filip II i el seu exèrcit, i seguint els consells de Demòstenes, s'uneixen contra l'enemic comú. Els tres exèrcits s'enfronten vora de Queronea. L'exèrcit macedoni tenia com a generals Filip, el seu fill Alexandre, amb 18 anys, que comandava 1.800 genets i Parmenió. Al principi la victòria semblava afavorir els grecs, però els caps macedonis van saber enganyar l'enemic, que es va veure sorprès de front i amb un flanc al descobert.^[3]
• La Lliga Amficciònica demana a Filip II de Macedònia que castigui la ciutat d'Amfissa, perquè els seus habitants s'havien atrevit a cultivar la plana sagrada de Crissa i per molestar als pelegrins que anaven a consultar l'oracle de Delfos. Filip II l'arrasa completament.^[4]
• Dissolució de la Lliga Beòcia després de la batalla de Queronea, i destrucció de Tebes per Alexandre el Gran.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Furi Camil i Gai Meni.^[6]
• Els dos cònsols dominen completament el Latium i posen fi a la Guerra llatina. Obtenen els honors del triomf i com a rara distinció se'ls erigeixen estàtues eqüestres al Fòrum.^[7]
• Els becs o esperons de les naus conquerides a l'enemic pels dos cònsols s'utilitzen per primera vegada per decorar els Rostra, les plataformes des d'on parlaven els oradors al Fòrum.^[8]

Naixements

Necrològiques

• Mort d'Artaxerxes III de Pèrsia, enverinat pel seu visir i eunuc Bagoes, juntament amb els seus fills, menys Arses i Bistanes. Va proclamar rei a Arses amb el nom de Xerxes III, però exercint ell mateix el poder.^[9]
• Arquidam III, rei d'Esparta, que havia anat a Itàlia en ajut de Tàrent contra els lucans i va morir en batalla el mateix dia que Filip II obtenia la victòria en la batalla de Queronea.^[10] Esparta li va aixecar una estàtua a Olímpia que descriu Pausànias, i explica que li van fer perquè no va tenir sepultura al morir lluny del seu país.^[11]