377 aC

El 377 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Mamercí, Publícola, Cicurí, Pretextat, i Cincinnat (o, més rarament, any 377 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «377 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

377 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	377 aC (ccclxxvii aC)
Islàmic	1029 aH – 1028 aH
Xinès	2320 – 2321
Hebreu	3384 – 3385
Calendaris hindús	-321 – -320 (Vikram Samvat) 2725 – 2726 (Kali Yuga)
Persa	998 BP – 997 BP
Armeni	-
Rúnic	-126
Ab urbe condita	377
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
380 aC 379 aC 378 aC - 377 aC - 376 aC 375 aC 374 aC

Esdeveniments

Àsia menor

• Mausol, fill d'Hecatompos, és rei de Cària a la mort del seu pare, si la cronologia que dona Diodor de Sicília és correcta. Va traslladar la capital del regne a Halicarnàs.^[2]
• Bas puja al tron a Bitínia. Va ser rei durant cinquanta anys (fins al 326 aC).^[3]

Antiga Grècia

• Després de la constitució de la Segona Lliga atenesa, creada per tal de posar terme a l'hegemonia d'Esparta, Atenes aconsegueix que les ciutats aliades surtin del domini d'Esparta. La intenció era garantir que Esparta permetés a tots els grecs ser independents, i els estats implicats havien de conservar la seva independència.^[4] No es permetia a Atenes posseir terres en cap dels estats membres, ni imposar-los una guarnició o cleruquia.^[5]
• Nou atac d'Agesilau II, rei d'Esparta, a la ciutat de Tebes.^[6]
• Quan els espartans es preparaven per envair Beòcia el 377 aC van quedar aturats a Escolos, una ciutat de Calcídia.^[7]
• Els atenencs van cridar Càbries, que era a Egipte lluitant per Acoris, i van enviar a Ifícrates amb 20.000 mercenaris a Egipte per ajudar al sàtrapa Farnabazos II a reduir al país.^[8]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Luci Emili Mamercí, Publi Valeri Potit Publícola, Gai Veturi Cras Cicurí, Servi Sulpici Pretextat, Luci Quinti Cincinnat i Gai Quinti Cincinnat. Els tribuns fan la guerra als volscs i als llatins.^[9]
• Luci Quinti Cincinnat i Servi Sulpici Pretextat aconsegueixen aixecar el setge de Túsculum, que els llatins quasi havien ocupat.^[10]

Necrològiques

• Hecatompos, sàtrapa de Cària.^[2]