379 aC

El 379 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Vulsó, Jul, Sextili, Albini, Antisti, Treboni i Erenuci (o, més rarament, any 375 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «379 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

379 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	379 aC (ccclxxix aC)
Islàmic	1031 aH – 1030 aH
Xinès	2318 – 2319
Hebreu	3382 – 3383
Calendaris hindús	-323 – -322 (Vikram Samvat) 2723 – 2724 (Kali Yuga)
Persa	1000 BP – 999 BP
Armeni	-
Rúnic	-128
Ab urbe condita	375
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
382 aC 381 aC 380 aC - 379 aC - 378 aC 377 aC 376 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Leontiades, un polític del partit aristocràtic de Tebes s'havia apoderat del poder amb ajuda d'Esparta. Mentrestant els exiliats demòcrates Cefisòdor, Meneclides, Damòclides i Fil·lides dirigits per Pelòpides, van preparar un cop i es van presentar a la casa de Leontiades mentre Mel·ló i altres ho feien a la casa d'Àrquias, el tirà imposat per Esparta. Pelòpides i els seus van entrar amb dificultat i Leontiades va aconseguir matar a Cefisòdor, el primer en entrar, però després d'una obstinada lluita va morir a mans de Pelòpides.^[2]
• Pelòpides i Caró, un tebà que s'havia arriscat acollint a casa seva als exiliats abans de la mort de Leontiades, són nomenats beotarques.^[3]
• Polibiades, general espartà, dirigeix l'exèrcit després de la mort per unes febres del rei Agesípolis I, i ocupa la ciutat d'Olint.^[4][5]
• Cal·lístrat d'Afidnes, un orador i polític atenenc, va enviar una ambaixada a Tebes per alertar Leontiades d'un possible intent contra Cadmea per part dels exiliats sota el comandament de Pelòpides.^[6]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Publi Manli Capitolí, Gneu Manli Vulsó, Luci Juli Jul, Gai Sextili, Marc Albini, Luci Antisti i Publi Treboni. Segons Titus Livi aquell any hi va aver tres tribuns patricis i tres de plebeus.^[7] Diodor de Sicília n'afegeix un altre a la llista, Gai Erenuci.^[8]
• Luci Juli Jul es va quedar a Roma, i el comandament de la campanya contra els volscs es va encarregar, a través d'un procediment extraordinari, a Publi Manli Capitolí i a Gneu Manli Vulsó, dos comandants encara inexperts. La campanya no va acabar amb una derrota completa gràcies al valor dels soldats romans.^[9]
• Túsculum, junt amb les ciutats de Gabínia i Labicum, va acusar Praeneste d'usurpació de terres i va demanar un veredicte de culpabilitat; però el Senat Romà va rebutjar les demandes de Túsculum i les altres ciutats, i va donar la raó a Praeneste. Això va fer canviar a Túsculum de bàndol.^[10]
• La ciutat de Praeneste s'aixeca contra Roma.^[11]