477 aC

El 477 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Pulvil i Lanat, o de vegades, any 277 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 477 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.^[1]

477 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	477 aC (cdlxxvii aC)
Islàmic	1132 aH – 1131 aH
Xinès	2220 – 2221
Hebreu	3284 – 3285
Calendaris hindús	-421 – -420 (Vikram Samvat) 2625 – 2626 (Kali Yuga)
Persa	1098 BP – 1097 BP
Armeni	-
Rúnic	-226
Ab urbe condita	277
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC
Anys
480 aC 479 aC 478 aC - 477 aC - 476 aC 475 aC 474 aC

Esdeveniments

Grècia

• Leotíquides, rei d'Esparta, va ser enviat a Tessàlia després de la Segona Guerra Mèdica, amb un exèrcit per castigar els tessalis que havien ajudat als perses, però els alèvades el van subornar, segons Heròdot i Pausànias. Per això el van portar a judici al seu retorn, i va ser deposat i enviat a l'exili a Tegea (469 aC) on va morir.^[2][3]
• El general Pausànies va dirigir una flota que va aconseguir expulsar els perses d'Europa i les illes. Va atacar Xipre a la que va sotmetre en gran part. De Xipre va anar a Bizanci i va ocupar la ciutat.^[4]
• Cimó al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema del general Pausànies, va conquerir la fortalesa d'Eïon començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització per part d'Atenes.^[5]
• Aquest any, l'escultor Críties i el seu ajudant Nesiotes van renovar les estàtues d'Harmodi i Aristogitó que Xerxes s'havia emportat quan es va retirar a Pèrsia.^[6]

República Romana

• Gai Horaci Pulvil i Tit Meneni Lanat són elegits cònsols a Roma. En aquest any els Fabis van ser derrotats pels etruscs en la batalla del Cremera i Lanat, que tenia el seu campament ben a prop, va deixar que fossin destruïts tal com volia el partit dirigent al senat de Roma. Però aquest acte el va pagar car, ja que els etruscs també el van atacar i el van derrotar i es van apoderar del mont Janícul.^[7]
• Pulvil va ser enviat a continuar la guerra amb els volscs, però el senat el va cridar per fer front als etruscs que s'havien apoderat del Janícul i havien creuat el Tíber després de derrotar els Fabis a Cremera i al cònsol Lanat. Pulvil va lluitar contra els etruscs en una primera batalla prop del temple de l'Esperança, sense resultat decisiu, però a la segona batalla a la porta Col·lina, es va imposar.^[8]