El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 271 dies per a finalitzar l'any.
- Països Catalans
- 1609: Expulsió dels moriscos decretada per Felip III de Castella. A proposta del Consell d'Estat d'Espanya, s'inicia la deportació completa dels moriscos, els descendents dels musulmans convertits al cristianisme, de tots els regnes de la península Ibèrica, començant pels del Regne de València.
- 1847, Barcelona: S'inaugura el Gran Teatre del Liceu.
- 1865, Barcelona: S'estrena al Teatre Principal de Barcelona Tal faràs, tal trobaràs, d'Eduard Vidal i Valenciano.
- 1870, Gràcia: s'hi esdevé la Revolta de les Quintes.
- 1938, Morella, els Ports: el bàndol Nacional ocupa la vila.
- Resta del món
- Països Catalans
- 1300 - València: Constança d'Aragó i d'Anjou, infanta d'Aragó, filla de Jaume el Just i Blanca de Nàpols. (m. 1327).
- 1731 - Sant Mateu (Baix Maestrat): Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc (m. 1793).[9]
- 1893 - Sabadell: Joan Sallarès i Castells, llibreter, escriptor i editor català.[10]
- 1894 - Teresa de Cofrentsː Vicenta Matalí Bayona, mestra, política i escriptora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (m. 1983).[11]
- 1916 - Barcelona: Pere Farreras i Valentí, metge català (m. 1968).[12]
- 1943:
- 1945 - Sabadell: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999 (m. 2009).[16]
- 1949 - Eivissa: Isidor Marí Mayans, professor i sociolingüista eivissenc.[17]
- 1951 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Mercedes Milà, periodista i presentadora de televisió catalana.
- 1962 - Ulldemolins: Misericòrdia Montlleó, política catalana, ha estat alcaldessa d'Ulldemolins i diputada al Parlament de Catalunya.
- 1985 - Palma: Rudy Fernández, jugador de bàsquet, campió del món (Japó 2006) amb la selecció espanyola.
- 1997 - Santa Eulàlia de Riuprimer: Laia Raventós, jugadora de bàsquet catalana, que juga als Estats Units.
- Resta del món
- 188 - Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romàː Caracal·la, emperador de Roma (m. 217).[18]
- 1767 - París: Constance Marie Charpentier, pintora francesa que es va especialitzar en les escenes de gènere i retrats (m. 1849).[19]
- 1785 - Frankfurt del Main: Bettina von Arnim, escriptora alemanya del romanticisme (m. 1859).[20]
- 1802 - Hampden, Massachusetts [actualment a Maine]ː Dorothea Dix, educadora, reformadora social americana (m. 1887).[21]
- 1819 - Rio de Janeiro: Maria II de Portugal l'Educadora, reina de Portugal (m. 1853).[22]
- 1851 - Saitama: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (m.1913).[23]
- 1868 - Brighton (Anglaterra): Philippa Fawcett, matemàtica i educadora anglesa (m. 1948).[24]
- 1869 - Pittsburgh, Pennsilvània: Mary Colter, arquitecta nord-americana (m. 1958).[25]
- 1872 - Mondsee: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (m. 1943).[26]
- 1881 - Torí (Itàlia): Amalia Guglielminetti, escriptora italiana (m. 1941).[27]
- 1905 - Niça, França: Eugène Bozza, compositor francès (m. 1991).
- 1914 - Saigon, Vietnam: Marguerite Duras, escriptora francesa (m. 1996).[28]
- 1922 - Nova York, Estats Units: Elmer Bernstein, compositor i director d'orquestra (m. 2004).[29]
- 1928 - Saint Louis, Missouri: Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA. (m. 2014)[30]
- 1932 - Nova York, Estats Units: Anthony Perkins, actor estatunidenc.
- 1945 - Mont-real, Canadà: Denise Desautels, poeta i narradora quebequesa.
- 1947 - Palerm (Itàlia): Salvatore Sciarrino, compositor italià de música acadèmica contemporània.[29]
- 1960 -
- 1986 - Madrid: Pilar Peña, jugadora de waterpolo.
- Països Catalans
- Resta del món
- 397, Milà, Imperi Romà d'Occidentː Ambròs de Milà, bisbe. Venerat com a sant (n. 337/340).[34]
- 636, Sevilla, Regne Visigodː Isidor de Sevilla, bisbe i historiador (n. 560/570).
- 896, Roma, Estats Pontificisː Formós, papa (n. c. 816).[35]
- 1282, Abadia de Montecassino: Bernard Ayglier, religiós benedictí francès (n. 1216).[36]
- 1284, Sevilla, Corona de Castella: Alfons X el Savi, Rei de Castella (1252-84), fundador de l'Orde de Santa Maria d'Espanya (62 anys)
- 1305, Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient: Roger de Flor, cap dels almogàvers, és assassinat a traïció per ordre d'Andrònic II, la qual cosa provoca l'anomenada Venjança Catalana a l'Imperi Romà d'Orient (n. 1268).[37]
- 1566, Roma (Estats Pontificis): Daniele da Volterra, pintor i escultor manierista italià (n. c. 1509).[38]
- 1617, Edimburg (Escòcia): John Napier, matemàtic i empresari escocès (n. 1550).[39]
- 1841, Washington DC: William Henry Harrison, 9è president dels Estats Units (n. 1773).[40]
- 1875, Stuttgart: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà (n. 1837).[41]
- 1881, Saint-Germain-en-Laye (França)ː Napoléon Peyrat, pastor protestant, poeta i historiador del catarisme i de la Reforma.[42]
- 1889, Florència: Gisela von Arnim, escriptora alemanya (n. 1827).[43]
- 1915, Marchéville-en-Woëvre (França): Louis Pergaud, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1910 (n. 1882).[44]
- 1923, Schömberg (Alemanya): Iuli Ossípovitx Zederbaum, més conegut pel pseudònim de Iuli Màrtov, Julius Martov o L. Martov fou un revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic. (n. 1873).[3]
- 1933, Stuttgart: Ewald Straesser, compositor alemany.
- 1944, Auschwitzː Alma Rosé, violinista i directora de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz (n. 1906).[45]
- 1953, Cascais (Portugal): Carles II de Romania, Rei de Romania Va pujar al tron després del cop d'estat de 1930 contra el seu fill Miquel I de Romania i va romandre-hi fins a l'any 1940 (n. 1893).[3]
- 1968, Memphis, Tennessee, EUA: Martin Luther King, activista en pro dels drets dels negres i Premi Nobel de la Pau el 1964 (n. 1929).[3]
- 1979, Rāwalpindi, Pakistan: Zulfikar Ali Bhutto, president de Pakistan entre 1971 i 1973 (n. 1928).[3]
- 1983, Nova York: Gloria Swanson, actriu estatunidenca (n. 1899).[46]
- 1995, Bombai, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (n. 1897).
- 2003, Cleveland, Ohio, EUA: Frederick Chapman Robbins, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1954 (n. 1916).[47]
- 2016, Madrid: Chus Lampreave, actriu espanyola (n. 1930).[48]
Gillespie, Angus K. Twin Towers: The Life of New York City's World Trade Center (en anglès). Rutgers University Press, 1999, p. 139. ISBN 978-0-8135-2742-0.
«CARACALLA» (en anglès). Encyclopædia Iranica. [Consulta: 4 abril 2020].
«Dorothea Dix» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2021].
«Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
«Mary Elizabeth Jane Colter» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
Buchmayr, Friedrich. «Frida Strindberg-Uhl» (en alemany). Universität Wien. [Consulta: 22 abril 2020].
Guglielminetti, Marziano. «Guglielminetti, Amalia» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2003. [Consulta: abril 2020].
«Maya Angelou». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
Registre Civil de Barcelona, defuncions de l'any 1887, número de registre 3209.
«Pope Formosus» (en anglès). Catholic Encyclopedia. [Consulta: 4 abril 2020].