513 aC

El 513 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana i a l'Imperi, era conegut com a any 241 ab urbe condita. L'ús del nom «513 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

513 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	513 aC (dxiii aC)
Islàmic	1169 aH – 1168 aH
Xinès	2184 – 2185
Hebreu	3248 – 3249
Calendaris hindús	-457 – -456 (Vikram Samvat) 2589 – 2590 (Kali Yuga)
Persa	1134 BP – 1133 BP
Armeni	-
Rúnic	-262
Ab urbe condita	241
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC
Dècades
540 aC 530 aC 520 aC - 510 aC - 500 aC 490 aC 480 aC
Anys
516 aC 515 aC 514 aC - 513 aC - 512 aC 511 aC 510 aC

Esdeveniments

• El xahanxà de l'Imperi Aquemènida, Darios el Gran, dirigeix una expedició contra els escites, conquereix Tràcia i Macedònia (el rei Amintes li va pagar tribut) i arriba fins al Danubi acompanyat pels grecs, entre ells el jove Milcíades, futur heroi de Marató.^[2][3]
• Histieu, tirà de Milet, va dirigir un contingent de jonis al servei de Darios I durant la invasió del país dels escites i va quedar en custòdia del pont de naus amb què l'exèrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'esperés seixanta dies. L'exèrcit persa no va tornar a temps i Milcíades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, però Histieu va voler esperar. Quan els perses van tornar, Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair aquest servei i en tornar a Sardes li va concedir el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrímon a Tràcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristàgores.^[4]