L'any 600 aC es el primer any del Segle VI aC del calendari gregorià. En l'Imperi Romà havia estat conegut com l'any 154Ab urbe condita. La denominació de 600 aC per aquest any ha estat utilitzada des de principis de l'edat mitjana, quan es va establir l'era del calendari de l'Anno Domini per denominar els anys.
Fundació de la colònia grega de Massàlia per part dels foceus d'Anatòlia (data aproximada).[1] A partir d'aquest moment, al litoral mediterrani de la Gàl·lia s'hi construiran espais marítims i fluvials lligats a l'activitat de Massàlia. Els celtes que viuen a aquesta regió adopten la forma de vida mediterrània (consum de vi, establiments proto-urbans i desenvolupament de la cultura dels cereals).[2]
Entre el 600 aC i el 590 aC: Primera guerra sagrada entre la Fòcida i Tebes pel control del Santuari de Delfos. Els focis són derrotats després de 10 anys de guerra i es destrueix la ciutat de Crissa, que controlava l'accés al santuari. Aquesta guerra era pel conflicte d'interessos entre el control del santurari per part dels pobladors locals o per una lliga Amficciònica (lliga de polis gregues), que mostra la creació d'unes primeres institucions panhelèniques.[4]
Tardor: Els lusians conquereixen la ciutat de Gen-mou.[11]
9a lluna: El príncep Cheng-gong de l'Estat de Jin reuneix els Zhuhou a Hu.[12] Hi acudeixen els prínceps de song, Wei, zheng i cao, però el governant chen no participa per temor al governant de Chu.[13]
El príncep de Jin ataca Chu. A la 9ª lluna, amb l'ajuda de Zhuhou ataca Chen i ajuda a Zheng. Els Jin derroten els Chu.[14]
9a lluna, dia de xin-yu: A l'estat Jin el príncep Jui succeeix al seu difunt pare, Cheng-gong. Governarà fins a l'any 581 aC.[15]
Mapa de Xina del segle V aC amb els estats autònoms10ª lluna, dia de gui-yu: El príncep Su (Mu-gong) succeeix al seu pare, Cheng-gong com a governant de Wei. Aquest governarà fins a l'any 589 aC.[16][17]
10a lluna: el rei Chu ataca Zheng i aquest demana ajuda a l'Estat de Jin, que l'acaba ajudant.[18]
Remove ads
Mitologia i creences
Segons els mormons, Leí, que vivia a Jerusalem durant el regnat de Sedecies lidera un grup de la tribu de Josep que atravessa el mar i arriba a Amèrica del Sud.[19] Aquest poble prospera, tot i que posteriorment s'escindeix en nacions enemigues: els nefites i els lamanites. Segons ells, aquest representa el segon poblament d'Amèrica, després del primer, que fou fet pels descendents de Jarede i que s'havia extingit entorn l'any 600 aC. Segons els mormons, entre els anys 300 i 400 els nefites foren extigits pels lamanites, que es van convertir en els amerindis.[20]
