66 aC

L'any 66 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Lèpid i Tul·le (o, més rarament, any 688 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «66 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

66 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	66 aC (lxvi aC)
Islàmic	708 aH – 707 aH
Xinès	2631 – 2632
Hebreu	3695 – 3696
Calendaris hindús	-10 – -9 (Vikram Samvat) 3036 – 3037 (Kali Yuga)
Persa	687 BP – 686 BP
Armeni	-
Rúnic	185
Ab urbe condita	688
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle ii aC - segle i aC - segle i
Dècades
90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC
Anys
69 aC 68 aC 67 aC - 66 aC - 65 aC 64 aC 63 aC

Esdeveniments

Regne del Pont

• Quarta Guerra Mitridàtica: Pompeu abandona Cilícia, assegurada per les tres legions de Quint Marci Rex, per prendre-li a Licini Lucul·le el comandament de Galàcia. Troba Lucul·le a Danala, entre els trocmes, i després marxa sobre el Pont contra Mitridates VI Eupàtor, que evita la confrontació directa. Pompeu creua l'alt Eufrates i entra a Acilisene, però Mitridates li bloqueja el pas situant-se a Dastira. Pompeu torna a creuar l'Eufrates cap a l'Armènia Pòntica, on rep reforços de Cilícia. Reprèn l'ofensiva i assetja Dastira. Mitridates fuig quan es fa fosc i Pompeu el persegueix, sorprenent-lo de nit a la vall del Licos, al lloc de la futura Nicòpolis, i delma les seves tropes. Mitridates es refugia a la fortalesa de Sinòria, per, des d'allà, unir-se a Tigranes, però aquest va trencar l'aliança amb el seu sogre i va posar preu al seu cap. Després va anar cap al nord i va creuar el Fasis, passant a la Còlquida, on Pompeu va abandonar temporalment la seva persecució.^[2][3]
• Quint Cecili Metel Cèler sofreix l'atac del rei d'Albània del Caucas, Oroeses, la vigília de les Saturnals, mentre descansava al campament d'hivern. Rebutja amb fermesa aquell atac.^[4]

Imperi Part

• Pompeu renova el tractat d'aliança amb els parts. Fraates III recupera el títol de Rei de Reis, usurpat per Tigranes II d'Armènia, que estava en una situació difícil. El fill de Tigranes, revoltant-se contra el seu pare, es refugia amb Fraates, que li dona la seva filla en matrimoni i li concedeix un exèrcit per destronar Tigranes. Fracassa i ofereix els seus serveis a Pompeu, que marxa sobre Armènia. Tigranes, després de repel·lir els parts, ofereix la seva submissió a Pompeu i li cedeix Síria, Capadòcia i Sofene. Pompeu li permet de conservar els seus territoris i es converteix en vassall de Roma. Les tropes romanes, dividides en tres cossos, hivernen al riu Kura.^[3]

República Romana

• Marc Emili Lèpid i Luci Volcaci Tul·le són elegits cònsols.^[5]
• Gai Manili, tribú de la plebs, proposa una llei anomenada Manilia de suffragiis, que garanteix el dret de vot als lliberts juntament amb els seus patrons, o sigui, a la mateixa tribu del que els havia alliberat, però l'endemà el Senat va invalidar aquesta llei per un defecte de forma.^[6] Poc després en proposa una altra, la Lex Manilia de bello Mithridatico que dona a Gneu Pompeu la direcció de la guerra contra Mitridates VI Eupator i Tigranes II d'Armènia i el govern d'Àsia, Cilícia i Bitínia al lloc de Lucul·le. Ciceró va defensar aquesta segona llei amb un discurs: De Imperio Gnaei Pompei.^[7][8]
• Luci Sergi Catilina es vol presentar a les eleccions consulars d'aquell any, però la seva candidatura és desqualificada quan l'acusen d'exacció il·legal durant el seu govern provincial.^[9][10]
• Ciceró és elegit pretor urbà.^[11]

Necrològiques

• Gai Licini Macre, analista i historiador romà. Ciceró va acusar Macre per la llei de Repetundae, i l'haurien condemnat tot i la influència del seu amic Marc Licini Cras, però ho va evitar suïcidant-se, segons diu Valeri Màxim.^[12]