Sisena generació de videoconsoles
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Dins la història dels videojocs, la sisena generació (a vegades anomenada l'edat dels 128 bits) fa referència als ordinadors, videoconsoles, videojocs i dispositius portàtils que van aparèixer a les acaballes del segle xx i inici del xxi. Les plataformes de la sisena generació inclouen consoles de quatre empreses: la Sega Dreamcast (DC), la Sony PlayStation 2 (PS2), la Nintendo GameCube (GC), i la Microsoft Xbox. Es considera que el tret de sortida de la generació va ser el 27 de novembre de 1998, amb la sortida al Japó de la Dreamcast, a la que es van unir la PlayStation 2 el 4 de març del 2000, i la GameCube i la Xbox el 15 de novembre de 2001. A l'abril de l'any 2001, la Dreamcast va ser la primera en deixar de produir-se. La GameCube fou la següent, el 2007, seguida per la Xbox el 2 de març del 2009, i la PlayStation 2 el 4 de gener de 2013. Pel que fa a la setena generació de consoles, es considera que va començar el 22 de novembre de 2005 amb el llançament del Xbox 360.[1]
Remove ads
Visió General
La innovació principal d'aquesta generació va ser l'entrada plena d'internet, que va permetre una experiència de joc connectada. Ja la generació anterior introduï alguns elements connectats, però amb poc èxit comercial.[2] En aquesta generació, serveis com Xbox Live de Microsoft van esdevenir estàndards a la indústria per a aquesta i successives generacions. Fou precisament la Xbox la primera en utilitzar emmagatzematge de dades en un disc dur. Això va ocasionar moltes millores a l'experiència de joc, incloent l'habilitat d'emmagatzemar dades dels programes, no tan sols les partides guardades, que va permetre uns temps de càrrega més ràpida, així com l'habilitat de descarregar jocs directament d' internet sense necessitat de discs o cartutxs. Altres sistemes, com la Playstation 2, van introduir emmagatzematge extern posteriorment i, a la següent generació, aquesta capacitat va ser considerada estàndard.
A diferència de les generacions anteriors, en aquesta es va deixar d'utilitzar la classificació per bits (com ara "64 bits" o bé "16 bits") per la majoria de consoles, amb les excepcions de les consoles Dreamcast i PS2 que es van anunciar amb "gràfics de 128-bits" a l'inici de la generació.[3][4] El número de "bits" fa referència a la mida de paraula del CPU, i hi havia estat utilitzat pels departaments de màrqueting com una "mostra de poder" durant molts anys. Tanmateix, té poc més sentit més enllà dels 32 o els 64 bits ja que, a partir d'aquest nivell, la potència depèn més d'altres factors, com ara la velocitat de rellotge del processador, l'ample de banda, i la mida de memòria.[5]
Pel que fa a les portàtils, la sisena generació va començar amb la sortida al mercat de la Neo Geo Pocket Color[6] de SNK l'any 1998 i de la WonderSwan Color[7] de Bandai l'any següent. Amb la sortida de la Gameboy Advance a principis de 2001, Nintendo va seguir mantenint el domini dins el sector de les portàtils.[8] La generació setena generació de dispositius portàtils es considera que va començar l'any 2004 amb la sortida al mercat de la Nintendo DS.[9]
Els darrers jocs oficials per a Dreamcast van ser publicats l'any 2002 a Amèrica del Nord i Europa i l'any 2007 al Japó. Per a GameCube, els últims jocs van aparèixer l'any 2006 al Japó i l'any següent a Amèrica del Nord i Europa. Per a Xbox, els darrers es van publicar l'any 2007 al Japó) i l'any 2008 a Europa i Amèrica del Nord. Pro Evolució Soccer 2014 va ser l'últim joc per a PlayStation 2 a Europa, i va aparèixer el novembre de l'any 2013.[10] Per al Japó, Final Fantasy XI: Rhapsodies of Vana'diel va esdevenir l'últim títol per a PS2, marcant també el final de la generació, el maig de l'any 2015.[11]
Remove ads
Sistemes domèstics
Comparació
Vendes mundials
Altres consoles
Aquestes consoles van ser creades pel mercat domèstic, com les anteriors. No obstant, no van tenir tant d'èxit i no van ser editades a nivell mundial i/o no van tenir xifres de vendes notables. Per això estan llistades a "Altres".
- La Nuon va ser un sistema que combinava DVD amb consola de videojocs, però va rebre molt pocs jocs.
- La V.Smile va ser un sistema de joc per a educaciócreat per VTech. Va aparèixer l'any 2004
- La XaviX és una videoconsola dins el XaviX Interactive System, publicada per la SSD COMPANY LIMITED l'any 2004.
La Panasonic M2 va ser un sistema desenvolupat per 3DO i vengut a Panasonic que finalment no va sortir al mercat.[24]
Remove ads
Sistemes Portàtils
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads









