7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 207 dies per a finalitzar l'any.

<<	Juny 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1640, Barcelona: Hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).^[1]
• 1888, Barcelona: S'inaugura el Teatre Calvo-Vico, a la Gran Via de les Corts Catalanes.^[2]
• 1896 - Barcelona: es fa l'atemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones.^[3]
• 1926, Barcelona: Un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
• 2005, Barcelona: Es presenta el Manifest fundacional de Ciutadans de Catalunya "Per la constitució d'un nou partit polític a Catalunya".
• 2007, PortAventura: Inauguració de Furius Baco.
• 2024, Manresa: es dona la sortida a la primera edició de la Volta ciclista a Catalunya femenina.^[4]

Resta del món

• 1099: Primera Croada comença el setge de Jerusalem.
• 1494: El regne de Castella signa amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
• 1498: Cristòfor Colom salpa en el seu tercer viatge cap a Amèrica.
• 1520: Camp del Drap d'Or, inici de la trobada diplomàtica celebrada entre Enric VIII d'Anglaterra i Francesc I de França.
• 1654, França, Lluís XIV és coronat rei de França.
• 1692, Jamaica: Un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal.^[5]
• 1808, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la Província de Còrdova on realitza un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat^[6] després de guanyar la batalla del Pont d'Alcolea.
• 1835, Espanya: José María Queipo de Llano és nomenat President del Consell de Ministres.
• 1880: Guerra del Pacífic: Pren d'Arica, batalla entre els exèrcits del Perú i Xile. La victòria xilena permet l'annexió de la ciutat d'Arica.
• 1905: el riu Paranà inunda i destrueix la ciutat de Santa Fe (Argentina) des d'aquesta matinada.
• 1905: Noruega declara la seva independència de Suècia.^[7]
• 1914: El transatlàntic nord-americà "Alliance", de 40.000 tones, inaugura el Canal de Panamà, travessant-lo de l'oceà Atlàntic al Pacífic.^[8]
• 1917: San Salvador (capital del Salvador) queda destruïda en la seva major part per un sisme de gran intensitat.^[9]
• 1929: La Ciutat del Vaticà es converteix en un estat sobirà pels Pactes del Laterà.^[10]
• 1940, Noruega: El rei Haakon VII i la resta del govern noruec fugen de Tromsø i s'exilien a Londres.^[11]
• 1942, conclou la batalla de Midway durant la Segona Guerra Mundial, una victòria crucial dels Estats Units contra l'armada i l'aviació japonesa.^[12]
• 1945, Noruega: El rei Haakon VII de Noruega i la seva família tornen a Oslo.^[13]
• 1968, Espanya: Primer assassinat de la banda armada ETA on mor assassinat el guàrdia civil José Ángel Pardines Arcay.
• 1982, Mèxic: Dos sismes amb magnitud de 6.9 i 7 respectivament i amb epicentre en Ometepec, Guerrero són sentits en la Ciutat de Mèxic durant la matinada.^[14]
• 2008, Àustria i Suïssa: S'inicia l'Eurocopa 2008.

Naixements

Països Catalans

• 1861 - Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell (m. 1929).
• 1877 - Martorell, Baix Llobregat: Josep Palet i Bartomeu, tenor català (m. 1946).
• 1897 - Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil (m. 1936).
• 1902 - Barcelona: Josefina Torrents i Illa, nedadora i dirigent esportiva catalana, pionera de la natació a Catalunya (m. 2006).^[15]
• 1933 - Sabadell: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.^[16]
• 1949 - Vilassar de Dalt, Maresme: Toti Soler, guitarrista i cantant.^[17]
• 1957 - Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià.
• 1971 - Barcelona: Névoa, cantant de fados catalana.^[18]
• 1986 - Terrassa: Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa.^[19]
• 1996 - Sabadell: Judith Forca, waterpolista catalana del CN Sabadell, membre de la selecció espanyola.^[20]

Resta del món

• 1491 - Sant-Maloù, Regne de França: Jacques Cartier, explorador francès (m. 1557).^[21]
• 1831 - Londresː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (m. 1892).^[22]
• 1845 - Veszprém, Imperi Austríac; a l'actual Hongria: Leopold Auer, violinista i professor de música austríac (m. 1930).^[23]
• 1848 - París (França): Eugène Henri Paul Gauguin, pintor francès postimpressionista (m. 1903).^[24]
• 1862 - Presburg (Bratislava), Imperi Austrohongarès: Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905 (m. 1947).^[25]
• 1876 - Rotterdam: Adya van Rees-Dutilh, artista tèxtil i pintora holandesa (m. 1959).^[26]
• 1877 - Widnes, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917 (m. 1944).^[27]
• 1892 - Hamburg, Alemanya: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (m. 1964).
• 1896:
  • Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986).^[28]
  • Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958).^[7]
• 1899 - Dublín: Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (m. 1973).^[29]
• 1907 - Schidlow, Imperi Austrohongarès, avui Chrzanów, Polònia: Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.^[30]
• 1908 - Gènova: Margherita Carosio, soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura (m. 2005).^[31]
• 1909 -
  • Westfield, Nova Jersey: Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (m. 1974).^[32]
  • Londres: Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca (m. 1994).^[33]
• 1914 - Stettin, Prússia: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany.
• 1917 - Topeka: Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (m. 2000).^[34]
• 1920 - La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997).^[35]
• 1922 - Rosario: Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció (m. 2011).^[36]
• 1933, Nagoya: Tsuneko Okazaki, científica japonesa descobridora dels fragments d'Okazaki.^[37]
• 1940 - Treforest, Glamorganshire, Gal·les (Regne Unit): Thomas John Woodward, més conegut pel seu nom artístic Tom Jones, cantant britànic.^[38]
• 1944 - Granada, Andalusia, Espanya: Miguel Ríos, músic espanyol de rock.
• 1952 - Istanbul, Turquia: Orhan Pamuk, escriptor turc, Premi Nobel de Literatura de l'any 2006.^[39]
• 1957 - París: Fred Vargas, escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit.^[40]
• 1958 - Minneapolis, Minnesota: Prince Rogers Nelson, conegut com a Prince, cantant, compositor i multiinstrumentista de rock, soul, funk i new wave nord-americà (m. 2016).
• 1962 - Brig, Suïssa: Viola Amherd, política suïssa, membre del Consell Federal suís des de 2019
• 1978 - Mount Clemens, Michigan, Estats Units: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
• 1985 - Kraljevo: Dejan Lekić, futbolista serbi.
• 1988 - Brampton, Ontario, Canadà: Michael Cera, actor canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

• 2010 - Xàbia, la Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).

Resta del món

• 1840 - Berlín: Frederic Guillem III de Prússia, Rei de Prússia (n. 1770).^[41]
• 1843 - Tübingen, Regne de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (n. 1770).^[42]
• 1911 - Neuilly-sur-Seine (França): Maurice Rouvier, estadista francès, President del Consell de França (n. 1842).^[43]
• 1936 - Buenos Airesː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (n. 1866).^[44]
• 1937 - Los Angeles, Califòrnia: Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (n. 1911).^[45]
• 1954 - Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès (n. 1912).^[46]
• 1959 - Porto: Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa (n. 1877).^[47]
• 1965 - Nova York: Judy Holliday, actriu estatunidenca (n. 1921).^[48]
• 1966:
  • Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític finlandès.
  • Basilea, Suïssa: Jean Arp, escultor, poeta i pintor alsacià (n. 1886).^[49]
• 1967 - Nova York (EUA): Dorothy Parker, poeta i escriptora estatunidenca (n. 1893).^[50]
• 1968:
  • Aduna, Guipúscoa, País Basc: José Pardines Arcay, guàrdia civil espanyol, primera víctima mortal d'ETA.
  • Tolosa de Llenguadoc, Occitània, França: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
• 1978 - Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897).^[51]
• 1980:
  • Pacific Palisades, Califòrnia, EUA: Henry Miller, escriptor estatunidenc.^[52]
  • Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913).^[53]
• 2002 - Sant Sebastià, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc (n. 1912).^[54]
• 2006 - Hibib, Iraq: Abu Musab al Zarqaui, líder d'Al-Qaeda a l'Iraq.
• 2008 - El Caire, Egipte: Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte (n. 1920).^[55]
• 2011 - París, França: Jorge Semprún Maura fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol (n. 1923).^[56]
• 2012 - València, País Valencià: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre.
• 2015 - Londres, Anglaterra: Christopher Lee, actor anglès (n. 1922).

Festes i commemoracions

Santoral

^[57]

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[58] Pere, Valabons, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies de Còrdova, màrtirs (851); Colman de Dromore, bisbe (s. VI); Robert de Newminster, abat (1159); Antonio Maria Gianelli, bisbe i fundador (1846).
  • Beats: Ana de San Bartolomé, carmelita (1626); Marie-Thérèse de Soubiran La Louvière, fundadora de les Germanes de Maria Auxiliadora (1889).
• Sants Licarió d'Egipte, màrtir; Potamiona d'Alexandria, màrtir (304); Willibald de Wessex (només a la diòcesi de Plymouth); Luciana de Bruges, màrtir; Vulflagi d'Abbeville, eremita (ca. 643); Meriadec de Vannes, bisbe (688); Herkumbert de Minden, bisbe (805); Aventí de Banhèras de Luishon, eremita i màrtir (segle ix); Deocar de Herrieden, abat (832); Fortunat de Trèveris, bisbe; Godoald de Sens, bisbe; Odó de Massy, abat (967); Godescalc dels Vends, rei i màrtir (1066); Meriadec II de Vannes, bisbe (1302); Moí de Besora, sant llegendari.
• Beats Landolf de Vareglate, bisbe d'Asti (1134); Urraca de Cañas, abadessa (1262); Demostene Ranzi, franciscà.

Església Copta

• 30 Baixans: partida de Sant Fortunat, un dels Setanta apòstols; partida del papa Miquel IV d'Alexandria (1102).

Església Apostòlica Armènia

• Sants Joan el Precursor; Atanagine, bisbe.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 20 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al 25 de maig del calendari julià litúrgic:

• Sants Terapont de Xipre, bisbe i hieromàrtir; Dodó de Geòrgia, príncep; Jaropolk, Esteve, Macari, Ígor i Juliana de Volínia; Joan i Maria d'Ústiug, justos; Celestí, màrtir; Olbià. Commemoració de la tercera troballa de l'honorable cap de Sant Joan Baptista; mort de Jordi de Zadonsk; reunió dels tres milions d'uniates a l'Església Ortodoxa de Vílnius en 1831.

Església Episcopal dels Estats Units

• Pioners de l'Església Anglicana Episcopal al Brasil (1890)

Esglésies luteranes

• Seath'tl, cap de la Confederació Duwamish (1866), commemoració.
• Ludwig Ihmels, bisbe de Saxònia (1933) (Església Evangèlica d'Alemanya)