9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs.

<<	Febrer 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1908 - Barcelona - Inauguració del Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.^[1]
• 1937 - València: El Consell Provincial de València aprova el decret de creació de l'Institut d'Estudis Valencians, organisme superior d'estudis i investigació.^[2]
• 1946 - Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.
• 1986 - Sant Joan Despí: estrena a TV3 de la comèdia de situació Els joves^[3]
• 2005 - València: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de la llengua catalana tot i que en rebutja la denominació de català.

Resta del món

• 1822 - Haití envaeix la República Dominicana.
• 1895 - Holyoke (Massachusetts, EUA) - William G. Morgan crea el voleibol.
• 1918 - Primera guerra mundial: l'imperi alemany signa la pau amb Ucraïna.
• 1994 - Londres: l'IRA Provisional du a terme l'atemptat de Canary Wharf^[4]
• 2014 - A Tòquio i altres regions del Japó una forta tempestat de neu té com a resultat 11 morts i més de 1200 ferits.

Naixements

Països Catalans

• 1625 - Benigànim: Agnès de Benigànim, monja valenciana venerada com a beata per l'Església catòlica (m. 1696).^[5]
• 1884 - Barcelona: Josep Carner, escriptor català (m. 1970).
• 1902 - Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
• 1904 - Barcelona: Elisabeth Mulder, escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i crítica literària catalana en castellà (m. 1987).^[6]
• 1925 - Barcelona: Ermengol Passola i Badia, empresari i promotor cultural català (m. 2009).
• 1926 - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català (m. 2022).
• 1939 - Johannesburg: Janet Suzman, actriu i directora sud-africana.^[7]
• 1931 - Barcelona: Xavier Benguerel i Godó, fou un compositor català.^[8]
• 1950 - València: Xavier Mariscal, dissenyador i artista valencià.

Resta del món

• 1773 - Comtat de Charles City, Virgínia (EUA): William Henry Harrison, militar, 9è president dels Estats Units (m. 1841).
• 1815 - Roma (Itàlia): Federico de Madrazo, pintor espanyol (m. 1894).
• 1817 - Madrid (Espanya): Eugenio Lucas Velázquez, pintor romàntic espanyol (m. 1870).
• 1854 - Sappemeer, Països Baixos: Aletta Jacobs, metgessa, activista pel sufragi femení i inventora neerlandesa (m. 1929).^[9]
• 1867 - Natsume Sōseki, escriptor japonès (m. 1916).
• 1885 - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (m. 1935).^[10]
• 1909 - Marco de Canaveses (Portugal): Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal (m. 1955).^[11]
• 1910 -
  • París (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 1976).
  • Hartford, Connecticutː Anna Sokolow, va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana (m. 2000).^[12]
• 1931 - Heerlen (Països Baixos): Thomas Bernhard, poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya (m. 1989).^[13]
• 1937 - Varel: Hildegard Behrens, soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori (m. 2009).^[14]
• 1940 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica: John Maxwell Coetzee, escriptor australià d'origen sud-africà, Premi Nobel de Literatura de l'any 2003.
• 1942:
  • Brooklyn: Carole King, compositora i cantautora estatunidenca, guanyadora de quatre premis Grammy.
  • Tientsin, (Xina): Feng Jicai (en xinès tradicional: 馮驥才; en xinès simplificat: 冯骥才; en pinyin: Féng Jìcái) artista i escriptor xinès, un dels representants de la "literatura de les cicatrius"^[15]
• 1943:
  • - Newark, Nova Jersey, Estats Units: Joe Pesci, actor estatunidenc.
  • - Gary, Indiana (EUA): Joseph Eugene Stiglitz, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2001.
• 1944:
  • Eatonton, Geòrgia (EUA): Alice Walker, escriptora afroamericana i feminista que va rebre el Premi Pulitzer a l'obra de ficció el 1983 per la novel·la El color porpra.^[16]
  • Madrid: Manuela Carmena, jurista espanyola, jutgessa emèrita, ha estat alcaldessa de Madrid.^[17]
• 1945:
  • - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Mia Farrow, actriu estatunidenca.
  • - Fukuoka (Japó): Yoshinori Ohsumi, biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2016.
• 1947 - Lugano, Suïssa: Carla Del Ponte, jurista, va ser cap de la fiscalia del Tribunal de Dret penal internacional de les Nacions Unides.^[18]
• 1960 - Mount Ayr, Iowa, Estats Units: Peggy Whitson, científica bioquímica, astronauta i Cap d'Astronautes de la NASA.
• 1967 - Sant Sebastià: Ana Ruiz Mitxelena, futbolista, primera portera basca a jugar en la selecció espanyola de futbol (m. 1993).^[19]
• 1974 - Pamplona: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.^[20]

Necrològiques

Països Catalans

• 1925 - Sant Cugat del Vallès: Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
• 1993 - Barcelona: Albert Viladot i Presas, periodista català.
• 2003 - Sant Cugat del Vallès: Miquel Batllori, historiador i jesuïta català.
• 2005 - Barcelona: Carlota Soldevila i Escandon va ser actriu i directora de teatre, fundadora d'Els Joglars i del Teatre Lliure.
• 2019 - Palma: Aina Moll Marquès, filòloga menorquina, figura central de la normalització del català a les Balears i Catalunya (n.1930).^[21]

Resta del món

• 1450 - Le Mesnil-sous-Jumièges, Normandia: Agnès Sorel, l'amant favorita del rei Carles VII de França, model pictòrica de la cèlebre obra de Jean Fouquet La verge amb el nen (n. 1422).^[22]
• 1765 - Londres, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista (n. 1731).^[23]
• 1881 - Sant Petersburg, Rússia: Fiódor Dostoievski, escriptor rus (n. 1821).
• 1891 - La Côte-Saint-André, França: Johan Jongkind, pintor i gravador neerlandès considerat com un dels precursors de l'impressionisme (n. 1819).^[24]
• 1963 - Bagdad (Iraq: Abd al-Karim Qasim, dictador derrocat, executat.^[25]
• 1979 - Londres (Anglaterra): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (n. 1900).
• 1981 - Harlingen, Texas (EUA): Bill Haley, pioner del rock and roll, conegut per "Rock Around the Clock", entre d'altres (n. 1925).^[26]
• 1994 - Madison, Wisconsin (EUA): Howard Martin Temin, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975 (n. 1934).
• 2020 - Mòdena, Itàlia: Mirella Freni, soprano operística italiana (n. 1935).^[27]
• 2021 - Àrea de la badia de Tampa (Florida)ː Chick Corea, pianista de jazz i jazz-rock estatunidenc (n. 1941).^[28]
• 2023 - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).

Festes i commemoracions

Santoral^[29]

Església Catòlica^[30]

• Sants al Martirologi romà (2011): Apol·lònia d'Alexandria, verge i màrtir (249); Prim i Donat de Lamaleffa, màrtirs (362); Maró del Líban, eremita (423); Màrtirs d'Alexandria (s. IV); Teilo de Llandaff, monjo gal·lès (560); Sabí de Canosa, bisbe (566); Ansbert de Rouen, bisbe (625); Altó de Baviera, abat (760); Reinald de Nocera, monjo (1222); Miguel Febres Cordero (1910).
  • Beats al Martirologi romà: Anna Katharina Emmerick, monja i mística (1824); Luis Magana Servin, laic màrtir (1928); Leopold d'Alpandeire, caputxí (1956).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Alexandre de Roma i 38 companys màrtirs; Ammó, Emilià, Lassa i 41 companys màrtirs de Membressa; Ammoni i Alexandre de Soli, màrtirs; Nicèfor d'Antioquia, màrtir; Simeó de Jerusalem, màrtir; Nebridi d'Ègara, bisbe (527); Sabí d'Avellino, bisbe (s. VI); Eumaqui de Perigús, asceta (s. VI); Emilià, Braquió i Bravi de Pionsat, monjos (590); Eingan de Llanengan, príncep i eremita (ca. 590); Aldebert de Senlis, bisbe (685); Cronan el Savi, bisbe (700); Sisebut de Cardeña, abat (1086); Erizzo de Vallombrosa, abat (1094).
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Lambert de Neuwerk, prior (1144); Bernardino Caimi, franciscà (1500).
• Venerables: Gottschalk de Siloë, abat (1184); Julià d'Espira, franciscà (1250); Edmund Pontiller, prevere màrtir (1945).
• A l'Orde del Cister: Conrad de Baviera, monjo (1154).

Església Copta

• 2 Meixir: Longí, prior del monestir de Cristall (s. V); Pau de Tebes, eremita.

Església Apostòlica Armènia

• 20 Arac': Ananies, Pere i set soldats màrtirs de Fenícia (304); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 22 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 27 de gener del calendari julià.

• Sants: Policroni, Bardanes i Hermògenes, màrtirs; Julià de Le Mans, bisbe (348); Pere d'Egipte (ca. 400); Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble (407); Germans del monestir de Xhilendaria de l'Atos; Titus el Soldat, monjo de les Coves de Kíev; Claudí, monjo; Demetri de Constantinoble, màrtir (1784); Neonil·la de Davidov; Piotr Zverev, màrtir (1929); Piotr de Kruticij, metropolità i màrtir (1937); Leontij de Tarnopol, prevere màrtir (1972).

Església Ortodoxa de Grècia

• Marciana la reina.

Església Evangèlica d'Alemanya

• John Hooper, bisbe de Gloucester, màrtir (1555).

Referències

1. «Cronologia dels Països Catalans i del món». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 febrer 2020].
2. Juan Cabanilles, Joaquim. El SIP i l'Institut d'Estudis Valencians (1937-1939). Diputació de València, 2006, p. 177-182.
3. «Avui. 9/2/1986.». [Consulta: 5 maig 2020].
4. Sierra, Luis Antonio. Irlanda del Norte: historia del conflicto (en castellà). Luis Antonio Sierra, 1999, p. 247. ISBN Luis Antonio Sierra.
5. Guinot Ferri, Laura. Santidad femenina, curación milagrosa y religiosidad popular en la Valencia moderna (tesi) (en castellà). Valencia - Facultat de Geografia i Història, 2018.
6. Mañas Martínez, María del Mar. «Elisabeth Mulder Pierluisi». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
7. «Janet Suzman». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
8. «Xavier Benguerel i Godó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
9. «Aletta Henriëtte Jacobs». Jewish Women's Archive. [Consulta: febrer 2020].
10. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
11. «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
12. «Anna Sokolow, la bailarina y coreógrafa que revolucionó la danza moderna» (en castellà). Gobierno de Mèxico. Secretaria de Cultura. [Consulta: 29 març 2020].
13. «Thomas Bernhard». Munzinger-Archiv. [Consulta: 20 gener 2021].
14. «Hildegard Behrens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
15. «China Vitae : Biography of Feng Jicai». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 6 juliol 2021].
16. «Alice Walker». Biography. [Consulta: febrer 2020].
17. «Manuela Carmena acerca a Ahora Madrid a la alcaldía» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2015. [Consulta: 2 gener 2024].
18. «Carla Del Ponte». ANUE. Asociación para las Naciones Unidas en España. [Consulta: 12 desembre 2021].
19. «"Guantes para volar"». Liga de Fútbol Profesional, 15-12-2015. [Consulta: desembre 2021].
20. Pereda, Aida M. «“En las redes actúo como espectadora. Me da bastante pudor grabarme en vídeo”» (en castellà). Noticias de Navarra, 12-09-2023. [Consulta: 5 gener 2024].
21. Redacció. «Mor Aina Moll, primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat», 10-02-2019. [Consulta: 12 novembre 2020].
22. Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 38. ISBN 978-84-414-3440-0.
23. «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
24. «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
25. Davis, Eric. Memories of State: Politics, History, and Collective Identity in Modern Iraq (en anglès). University of California Press, 2005, p. 325. ISBN 0520235460.
26. «9 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
27. «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
28. «Chick Corea, Jazz Pianist Who Expanded the Possibilities of the Genre, Dead at 79» (en anglès). Rolling Stone, 11-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2021].
29. Schäfer, Joachim. «Kalender - 9. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
30. Santi, beati e testimoni.