Airbus A319

L'Airbus A319 és un avió civil de passatgers d'Airbus. És un model escurçat derivat de l'Airbus A320, amb canvis mínims.^[1] Com que té els mateixos dipòsits de combustible, però menys passatgers (124 en configuració de 2 classes), el seu abast es veu augmentat fins a 7.200 km, el major de la seva classe.^[2] Igual que l'A320, té control per senyals elèctrics i usa els mateixos motors. Va ser certificat el 1996, el mateix any en què va entrar en servei amb Swissair.^[3]

Airbus A319

Tipus	Airbus A320 i avió bireactor de fuselatge estret
Fabricant	Airbus
Estat	França i Alemanya
Primer vol	25 agost 1995
Dimensions	11,76 () × 33,84 () m
Abast	6.900 km
Ús	aviació comercial i avió comercial
Operador/s	British Airways    American Airlines    Qatar Airways    Lufthansa    Air France    Austrian Airlines    Scandinavian Airlines    AirBaltic    America West Airlines QantasLink
Tren d'aterratge	engranatge de tricicle retràctil
Configuració d'ala	ala baixa

Variants

• A319CJ: És una versió executiva de l'A319. Té tancs addicionals de combustible instal·lats a la bodega de càrrega, la qual cosa augmenta la seva autonomia fins als 12.000 km.^[4][5] Pot ser reconvertit a un A319 de passatgers traient-li els tancs extra, el que augmenta el seu valor de revenda. També és conegut com a ACJ (Airbus Corporate Jet). Pot portar fins a 39 passatgers i pot ser dissenyat pels seus propietaris en gairebé qualsevol configuració. Competeix amb altres jets privats com el Gulfstream V, el Boeing BBJ o el Bombardier Global Express. Porta els mateixos motors que l'A320. És l'avió d'ús oficial del President de la República Francesa,^[6] i el president d'Ucraïna(Empresa estatal d'aviació "Ucraïna").

• A319LR: és la versió de llarg abast de l'A319. L'autonomia típica de l'A319LR augmenta fins a 8.300 km en comparació amb l'A319 estàndard.^[7] Qatar Airways va ser el client de llançament, rebent dos A319-100LRs,  PrivatAir va rebre dos A319LR el 2003,^[8]  i Eurofly en va adquirir dos el 2005.^[9]