Indígena

El terme indígena (del llatí indigĕna, nascut en un lloc, de indu- dins, i genus nascut) és un terme que, en sentit ampli, s'aplica als pobles originaris d'un territori, és a dir, d'aquells l'establiment dels quals en una regió precedeix a l'arribada d'altres grups o la presència dels quals es considera prou prolongada i estable com per a tenir-los per oriünds. En aquest sentit, també s'empra expressions com a natiu, pobles originaris, nacions natives o aborígens.^{[1][2][2][3][4]}

No té una definició estàndard, universal ni fixa. No obstant això, s'han elaborat proposicions acceptades amplament, per organitzacions internacionals importants com ara les Nacions Unides, l'Organització Internacional del Treball i el Banc Mundial.^{[cal citació]}

D'aquestes definicions, una definició contemporània de "poble indígena" té diversos criteris que tenen com a propòsit incloure als grups culturals (i llurs descendents) que tenen una continuïtat històrica o una associació amb una regió en particular, una secció d'una regió, o que, en temps antics o actualment habiten una regió que:^{[cal citació]}

• abans de ser colonitzada o annexada; o
• al costat d'altres grups culturals durant la formació d'una nació-estat; o
• de manera independent o aïllada de la influència de la nació-estat que declara tenir-ne control governamental;

i que, a més

• han mantingut, almenys en part, les seves característiques lingüístiques, culturals i socials/organitzacionals distintives, i en fer-ho, romanen diferenciats, en cert grau, de la resta de les poblacions que l'envolten i de la cultura dominant de la nació-estat.

Als criteris que s'han esmentat abans, generalment s'hi inclou:^{[cal citació]}

• pobles que s'autoidentifiquen com a poble indígena, i els reconeguts com a tals per altres grups.

Altres termes relacionats per referir-se als grups indígenes són: aborígens, pobles natius, primers pobles, quart món, primeres nacions i pobles autòctons. El terme "pobles indígenes" es prefereix als altres, com a terme neutral quan els altres termes han adquirit una connotació negativa o pejorativa per causa del seu ús en el passat. El terme "pobles indígenes" és el terme promogut per les Nacions Unides i les seves organitzacions subsidiàries.^{[cal citació]}

L'Organització de les Nacions Unides estima en poc més de 300 milions la quantitat d'indígenes que habiten en el món 5000 pobles assentats en 70 països), dels quals 50 milions resideixen a Amèrica. Altres criteris dona una xifra d'uns 350 milions d'indígenes a tot el món, en alguns casos mantenint les seves formes ancestrals de vida. Entre ells, els més destacats són els pobles nòmades i en general aquells pobles que viuen en societats tribals. En moltes altres ocasions, els pobles indígenes s'han vist obligats a assimilar els patrons de vida occidentals, encara que continuïn mantenint certes tradicions o l'idioma.^[5][6]

A Amèrica, el terme indígena s'empra de manera predominant per a referir-se als pobles originaris del continent, també anomenats amerindis, indis, nadius americans, pobles originaris o primeres nacions.^[7]

També s'ha donat el caràcter de "indígenes" en un sentit especial del terme a altres minories ètniques europees, com els livonios de Letònia, els albanesos, o els sorabos d'Alemanya.^[8][9][10]

Grups indígenes arreu del món

• Pobles indígenes d'Amèrica (també anomenats "amerindis")
  • Amerindi nord-americà
  • Pobles indígenes mexicans
• Pobles indígenes de l'Àfrica
• Pobles indígenes de l'Àsia
• Pobles indígenes d'Europa
• Pobles indígenes d'Oceania