Complement d'indumentària

En moda, un complement, o accessori, és un element que es fa servir per contribuir, de manera secundària, al vestit d'una persona. Els accessoris sovint es trien per a adornar un vestit i complementar l'aspecte de qui els llueix.^[1] Contribueixen a expressar la identitat i la personalitat de la persona que els porta. Els accessoris venen en diferents formes, mides, tons, etc. El terme accessori es començà a usar al segle XVI.^[2]

Bossa de mà de la marca Burberry

Tipus

Els rellotges són una mena de complement.

Els complements d'indumentària es poden classificar, sense gaire rigor, en dues àrees generals: accessoris que s'aguanten i accessoris que vesteixen. Entre els complements que es porten s'hi pot incloure bosses de mà, ventalls, para-sols i paraigües, carteres, bastons i espases cerimonials. Entre els accessoris que es vesteixen hi ha els plastrons, els corbates, els casquets, els cinturons i tirants, guants, maniguets, collarets, braçalets, rellotges,^[a] ulleres, faixes, xals, bufandes, cordons, mitjons, agulles, pírcings, anells, mitges i gomes per als cabells.^[1] Les sabates, les botes, les sabatilles esportives i tot tipus de calçat no són accessoris sinó "peces per al peu". El tipus d'accessori que una persona tria dur per complementar el seu conjunt pot estar determinat per diversos factors, entre aquests el context específic d'on va la persona. Per exemple, si una persona va a treballar, la tria d'accessoris seria diferent de la d'algú que surt a prendre alguna cosa o a sopar; per tant, depenent de la feina o l'oci, s'escollirien diferents accessoris. De la mateixa manera, l'estatus econòmic, els seus antecedents religiosos i culturals d'una persona també serien un factor que hi contribueix.^[4]

Història

Anunci de barrets, brodats i articles de fantasia del Directori de la ciutat de Macon, 1860

En la indumentària victoriana els accessoris com ara els ventalls, els para-sols i els guants tenien una importància important per a la manera com les dones experimentaven el gènere, la raça i la classe. En aquesta època, hi havia una tendència entre les dones a adoptar, o aspirar a, un estil de vida més relaxat. En conseqüència, les dones sovint feien servir guants per cobrir-se les mans i emmascarar qualsevol signe de part.^[5] Un complement que les dones duien habitualment a l'Anglaterra victoriana era el slide bracelet. Els slide bracelets es començaren a dur després que el rellotge de polsera es posés de moda.^[6]

A principis del segle XVI, a Itàlia, els homes civils d'un estatus social més elevat portaven insígnies de barret com a element decoratiu, a imitació de les insígnies de gorra que duien els militars invasors. Les insígnies de gorra sovint es duien conjuntament amb una espasa i una empunyadura decoratives. Les insígnies de barret es confeccionaven a partir de plaquetes i sovint representaven una escena amb rellevància personal per al portador.^[7]

Vegeu també

• Símbol d'estatus

Notes

1. "Molts fabricants de rellotges han aprofitat l'acceptació del rellotge com a accessori de moda i han signat acords de llicència amb dissenyadors."^[3]