Accidents Polipoètics

Accidents Polipoètics fou un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964-2017) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) que combina poesia, performance i humor.

Accidents Polipoètics

Dades
Tipus	col·lectiu artístic
Activitat
Gènere	Poesia

Història

Fundat l'any 1991, la seva primera actuació va ser al bar Mirallet de Granollers.^[1] Considerats com un dels exponents més creatius de la poesia sonora espanyola.^[1] Els seus texts han estat traduïts al català, l'anglès, l'alemany, l'italià i el portuguès.

Han presentat els seus treballs en teatres com el Malic, el Mercat de les Flors, el Sant Andreu Teatre, la sala Beckett, l'Antic Teatre, La Seca Espai Brossa, sala Conservas o el Tantarantana de Barcelona, a les sales Alfil, Suristan i la Sorgona de Madrid. Al Buero Vallejo de Guadalajara, teatre Alameda de Málaga o Joaquín Turina de Sevilla.^[2]

Han participat en els festivals de Tàrrega, Castella la Manxa, Granada, Huelva, Huesca, Donosti, Actual de Logroño, Fest i Zemos de Sevilla, Encontre Internacional de Performance de Palma, i en festivals internacionals de teatre i poesia, com en el Poliphonix de París, en el festival de poesia de Berlín i Porto, al Cosmopoética de Còrdova, en el festival de Bucaramanga (Colòmbia), en el festival Ex-Teresa la Antigua i en la Casa del Lago (tots dos a Mèxic DF), o en la Setmana de poesia de Barcelona.^[3]

Així mateix, han col·laborat en dos espectacles de La fura dels baus ("Manes" el 1997 i "Òbit" l'any 2004), pels que també van redactar la presentació de la seva pàgina Web. Amb les companyies de dansa de Sol Picó ("Razona la vaca") i Xevi Dorcas. O amb Antonio Escohotado i Mil dolores pequeños en la campanya anti-prohibicionista "De la piel pa dentro mando yo". També han col·laborat, junts i en solitari, en el diari El País. I amb els cineastes André Cruz, Luís de la Madrid i Pere Pueyo, en el curtmetratge "Más triste es robar".

Van guanyar un Aplaudiment al premi Sebastià Guasch de 1997, concedit a la Fundació Miró per la seva aportació a les arts para-teatrals,^[2] i l'Slam Poetry de Roma, l'any 2007.

Teatre

Pel que fa al vessant teatral, han estrenat sis espectacles:

• Polipoesía urbana de pueblo (El Mirallet, 1991)^[2]
• Más triste es robar (Teatre Malic, 1995)^[2]
• Pim, pam, pum Lorca (Teatre Malic, 1998)^[4]
• Soltero busca o El cuelgue de los hábitos (Teatre Malic, 2001)^[4]
• Franco ha muerto o Cómo idiotizar a un pollo (Sala Beckett, 2005)^[4]
• Fe, esperanza y Chachachá (Teatre Tantarantana, 2007).^[2]
• Ontología General (Espai Brossa, 2011)
• Baby Bum (La Seca Espai Brossa, 2013-2014)

Discografia

• “Polipoesía Urbana De Pueblo” (1995)^[5]

Llibres

• Accidents Polipoètics (poemes traduïts al català) (Ed. Dentro di Me, 1992)
• Más Triste Es Robar (Ed. Del Khan, 1997)
• Accidents Polipoètics. Todos tenemos la razón / Accidents Polipoètics. Barcelona: Ediciones de la Tempestad, 2003 (Col·lecció La Tempestad ficción; 06). ISBN 8479489634.
• Aforismos, gargarismos y otos ismos (Ed. Arrebato, 2011)