Adela d'Anglaterra

Adela d'Anglaterra, Adelaida de Normandia, o Adela de Blois (Normandia, França, ca. 1067 - Marcigny-sur-Loire, Saona i Loira, Borgonya, França, ca. 1137) fou una princesa d'Anglaterra, filla de Guillem I el Conqueridor i de Matilde de Flandes.^[1] És venerada com a santa per l'Església catòlica.^[2]

Adela de Normandia, o
Adelaida de Blois

Miniatura del segle xiii
Biografia
Naixement	Adèle, Adela c. 1067 Rouen (Ducat de Normandia)
Mort	8 març 1137 (69/70 anys) Marcigny (Regne de França)
Sepultura	Abadia de Marcigny (restes desaparegudes en la Revolució Francesa)
Priora
1120 –
Regent
1102 – 1120
Regent
1101 – 1102
Regent
1095 – 1098
Activitat
Ocupació	aristòcrata
comtessa
santa
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	24 de febrer
Patrona de	Poesia i escriptor
Altres
Títol	Comtessa (1080–) Princesa
Família	Dinastia normanda
Cònjuge	Esteve II de Blois (1080 (Gregorià)–)
Fills	Adela de Blois, Agnès de Blois, Odo de Blois, Guillem de Sully, Teobald II de Xampanya, Humbert de Blois, Comte de Virtus, Esteve d'Anglaterra, Mathilde de Blois, Henry of Blois, Alice de Blois, Elionor de Blois
Pares	Guillem I d'Anglaterra   i Matilde de Flandes
Germans	Adelisa Constança de Normandia Cecília de Normandia Enric I d'Anglaterra Guillem II d'Anglaterra Robert II de Normandia Ricard de Normandia
Signatura

En 1080, Adela es casà amb Esteve II de Blois, comte de Blois i Chartres, amb qui tingué tretze fills, entre els quals Esteve I d'Anglaterra, comte de Boulogne i rei d'Anglaterra en 1135.

Fou comtessa consort de Blois, Chartres i Meaux. Fou regent d'aquests estats durant el temps que Esteve II estigué a les Croades.^[3]

Entre 1120 i 1122 es retirà a l'abadia cluniacenca de Marcigny, on morí en 1137. Una tradició tardana en situa l'enterrament a Caen, prop la tomba de la seva mare, però es tracta d'un error d'identificació, ja que fou sebollida a l'abadia de Marcigny.

Descendència

Adela i Esteve tingueren com a descendents:^[4][5]

1. Guillem, comte de Sully, casat amb Agnès de Sully (m. post 1104);
2. Otó de Blois, que morí molt jove;
3. Teobald II de Xampanya, comte de Xampanya
4. Lituïsa de Blois (m. 1118) casada amb Miló I de Montlhéry i divorciada en 1115);
5. Esteve I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra;
6. Llúcia Matilde, casada amb Ricard d'Avranches, segon comte de Chester. Tots dos moriren ofegats el 25 de novembre de 1120;
7. Felip (m. 1100), bisbe de Châlons-sur-Marne;
8. Agnès de Blois, casada amb Hug de Puiset;
9. Alix de Blois (m. 1145) casada amb Renat III de Joigni (m.1134);
10. Elionor de Blois (m. 1147) casada amb Raül I de Vermandois (m. 1152), divorciada en 1142;
11. Enric de Blois (1101 - 1171).