Àditon

L'àditon (grec τὸ ἄδυτον, literalment «lloc en el qual no es pot entrar») és un terme d'arquitectura que designa en un temple de l'antiga Grècia a un espai reservat per a certes funcions, la majoria religioses. Es tracta d'una habitació o bé darrere del naos, o bé enquadrada al mateix naos, on només podien accedir els sacerdots. L'àditon podia ser també subterrani (es parlarà llavors de cripta) o en canvi realçat sobre un podi.^[1]

Exemple d'àditon del temple d'Apol·lo de Figalia.