Al-Ikhlàs

Al-Ikhlàs (àrab: الإخلاص, Al-Iẖlāṣ, ‘L'Adhesió’, ‘El Lliurament’, ‘La Sinceritat’, ‘La Lleialtat’, ‘La Puresa’^[1]) o L'oració perfecta,^[2] igualment coneguda com a At-Tawhid (àrab: التوحيد, At-Tawḥīd, ‘El Monoteisme’^[3]), és la sura 112 de l'Alcorà.^[4] Tracta de la doctrina de la unitat i unicitat de Déu (tawhid), fonament de l'islam, i consta de quatre versicles (aleies).^[4] Juntament amb la primera sura, Al-Fàtiha (L'obertura) i amb les dues darreres sures, 113 Al-Fàlaq i 114 An-Nas, conegudes com Al-Muawwidhatayn, constitueix una de les més populars de la fe islàmica i sovint forma part de l'oració dels creients.

Al-Ikhlàs

Tipus	sura
Llengua	àrab
Tema	sinceritat a l'Islam
Sèrie
Part de	Alcorà
Altres
Identificador Library of Congress Classification	BP129.8
Fitxer d'àudio parlat (àrab)

La sura Al-Ikhlas a un exemplar cal·ligràfic del segle XVIII

Text

Text àrab

«	بِسْمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحْمَـٰنِ ٱلرَّحِيمِ قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١ اللَّهُ الصَّمَدُ ٢ لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣ وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ٤	»
— Alcorà 113:1–4

Traduccions

«	¹ Digues [profeta]: Hi ha Déu, és U ² Déu de plenitud ³ Que no engendrà ni fou engendrat ⁴ Que no n'hi ha cap d'igual.	»
— Alcorà 112:1–4, [5]

«	En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós! Digues [profeta]: «Ell és Al·là, Déu, l'Únic!¹ Ell és Al·là, Fonamental, Ell és Etern!² Ell no ha engendrat, no és engendrar!³ No hi ha ningú que se li assembli! Ell no té parió, Ell no té igual!».⁴	»
— Alcorà 112:1–4 (traduït per Míkel de Epalza)