Al-Ula

El regne de Dedan o dels dedanites va existir entre el segle vii aC i el segle vi aC. És esmentat en inscripcions neobabilòniques de Haran, on es narra que el rei Nabònides va fer una campanya militar al nord d'Aràbia el 552 aC més o menys, i va conquerir Tayma, Dedan i Yathrib. Vers l'inici del segle v aC el regne va esdevenir hereditari. Llavors fou el temps dels lihyanites, el regne de Lihyan, que va existir fins al segle ii aC. Els nabateus van agafar el relleu i dominaren l'Aràbia del nord des del segle i aC fins als primers anys del segle ii, quan els romans van conquerir la seva capital, Petra. Hegra, en àrab al-Hijr, la moderna Madaïn Sàlih, fou la segona capital dels nabateus, però progressivament el poder es va desplaçar de Hegra una mica al nord, cap a al-Ula.

Tot just abans de l'aparició de l'islam al-Ula havia estat un pròsper centre comercial de la ruta de caravanes que sortia de Síria cap al sud passant per al-Hijr, que estava 18 km al nord d'al-Ula, tanmateix en temps de Mahoma ja era una modesta població on el profeta hauria pregat en el seu camí de la Meca a Tabuk.

Ibrahim ibn Xujà al-Hanadí, al segle xiii, diu que era una ciutat petita dotada d'una fortalesa i governada per un amir. A l'edat mitjana es creu que la ciutat àrab d'al-Mabiyat, que va esdevenir el principal centre comercial de la zona, estava situada a uns 20 km d'al-Ula, si s'ha identificat correctament. Ibn Battuta afirma que els pelegrins que anaven a la Meca paraven a al-Ula. La ciutat d'al-Mabiyat va declinar entre el segle xii i segle xiii (abans de 1230) i al-Ula va tornar a ressorgir. En aquell moment s'haurien fet noves construccions que van reutilitzar antigues pedres de Dedan i Lihyan, i va esdevenir altre cop el principal centre regional.

La fortalesa fou restaurada pel governador otomà de Damasc al segle xvii.

Charles Doughty hi va passar el 1876 i altres europeus la van visitar, durant el segle xix. El ferrocarril del Hijaz passava prop d'al-Ula, on hi havia una estació després abandonada (1901-1908). Al segle xx el centre de la ciutat es va traslladar darrere de la ciutat antiga i progressivament es van abandonar les cases de la part vella. La darrera família va marxar-ne el 1983, i el darrer servei a la vella mesquita es va fer el 1985. Les ruïnes de ciutat medieval i de l'establiment dedanita-lihyanita queden dins del terme de la moderna ciutat. El 1968 un equip de la Universitat de Londres va estudiar-ne les inscripcions dedanites i lihyanites.

Història

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on