Alaior
municipi de l'illa de Menorca From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alaior (pron. local [lo])[1] és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.
.svg)
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Etimologia
Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.
Població
Remove ads
Entitats de població
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Alaior | 8.016 |
| platja de Cala en Porter | 1.203 |
| Sant Jaume | 237 |
| l'Argentina | 220 |
| Son Vitamina | 153 |
| Torressolí Nou | 151 |
| Cales Coves | 89 |
| Son Bou | 89 |
| Font: INE | |
Història
Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.
L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.
El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.
Remove ads
Símbols del municipi
Escut d´Alaior
El municipi d´Alaior te com a representació heràldica l'aprovada pel Reial Decret 1154/1977 de 3 maig de 1977, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat Núm. 127 de 28 de maig de 1977. Segons el dit Reial Decret i en traducció lliure,
“Escut mig partit i tallat. Primer, de sinople, l'aspa d'or; segon d'or, els quatre pals, de gules. Tercer d'azur, el gall d'or. Bordura general, de plata, carregada amb la paraula Alayor, en lletres de sabre, dividida en dues parts «Ala» i «Yor», a la dreta i sinistra, respectivament, d'aquesta peça. Al timbre, corona reial tancada.”[2]
Mitjançant el Decret del Govern de les Illes Balears 26/1988, de 14 d´abril, pel qual es publiquen es formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s´estableix que la denominació oficial d´Alaior es només la versió catalana “Alaior”, i així es recull actualment a la seva representació heràldica dividida en dues parts “Ala” i “ior”.[3]
La representació heràldica del municipi, representa la creu de Santa Eulàlia, patrona del municipi, las barres d´or de la Corona d´Aragó. En el cas del Gall d´or. En versions anteriors es representava únicament una ala d´ocell d´or, com es pot veure en el catàleg de segells de tinta de l'arxiu històric nacional, en el que apareix com a representació heràldica de 1876,[4] un escut tallat i mig partit, a l'inrevés de l'actual, primer cinc pals, segon aspa, tercer, una ala. Probablement aquesta adopció heràldica es va fer per la similitud d´aquesta combinació de paraules “Ala y or” amb el nom del municipi, si bé com s´exposa a l'apartat d´etimologia d´aquest article, el nom del municipi no provindria d´aquesta combinació de paraules.
L'escut està representat en diverses ubicacions de les cases consistorials d´Alaior, un edifici del segle XVII considerat Bé d´Interès Cultural, i en particular a la seva façana on es representa tal com s´utilitza de forma habitual, és a dir, presentat sobre un pergamí.[5]
Bandera d´Alaior o bandera d´en Barçola
La bandera d´Alaior també anomenada bandera d´en “Barçola”, va ser aprovada segons acord del Consell del Govern de les Illes Balears de data 8 d´octubre de 1987, i es definia com una bandera quadrada formada per 8 franges horitzontals del mateix ample, alternant els colors groc amb el blau-verdós, i per sobre una aspa en color ocre-groc.[6]
Aquesta bandera ve a reproduir una bandera en possessió de l'Ajuntament d´Alaior des de 1944 que hauria estat enarborada l'any 1644 per Miquel Barçola i Cardona, en uns fets anomenats "de s´Òlla de ses Coves", en els quals Miquel Barçola hauria defensant el municipi d´un atac dels pirates barbarescs, morint en dies posteriors com a conseqüència de les ferides rebudes durant l'assalt. Aquests fets que no tenen suport històric contemporani com senyala Miquel Àngel Limón Pons, han estat interpretats en sentits diversos en moltes ocasions, si bé la bandera resultant es d´ús amplament popular al municipi.[6]
Com a conseqüència de la restauració de la bandera per part de l'Ajuntament d´Alaior l'any 2010 es va concloure que els colors originals de la bandera no eren els colors aprovats per l'acord del Consell de Govern, sino que aquests eren en realitat en el cas de les franges, groc intens i blau de prússia, i l'aspa d´un vermell terrós. Si bé no consta que s´hagi modificat el símbol oficial del municipi.[7]
Remove ads
Geografia
La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.
A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.
Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.
Vista d'Alaior i El Toro, Menorca
Remove ads
Política i govern
Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2023)
Des de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona).
.svg){kind=logo}
Alcaldes anteriors (1835 - 1979)[8]
Històric de resultats eleccions municipals (1979-2023)
Membres corporacions municipals (1979-2027)
Corporació municipal XII Legislatura (2023-2027)
Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023)
Corporació municipal X Legislatura (2015-2019)
Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015)
Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011)
Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007)
Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003)
Corporació municipal V Legislatura (1995-1999)
Corporació municipal IV Legislatura (1991-1995)[9][10]
.png)
Corporació municipal III Legislatura (1987-1991)[11]
Corporació municipal II Legislatura (1983-1987)
Corporació municipal I Legislatura (1979-1983)
Remove ads
Turisme
Monuments
Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[12]
Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.
Platges
El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.
L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.
Remove ads
Cultura
La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.
Cal destacar LÔAC, Alaior Art Contemporani, que alberga una impressionant col·lecció d'obres d'art contemporani d'artistes tan reconeguts internacionalment com Joan Miró, Miquel Barceló, Marina Abramović, Jaume Plensa, Antonio Saura o Antoni Tàpies, entre molts altres. Es tracta de l'única exhibició pública d'una col·lecció privada d'aquestes característiques a l'illa de Menorca, destacant també per ser una de les més destacades de totes les Illes Balears.
I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).
El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.
Tradicions
Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.
Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.
Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.
En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.
Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.
Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.
Remove ads
Fills Il·lustres i adoptius d´Alaior
Remove ads
Festes
Festes de Sant Llorenç
Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.
La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.
Conferenciant convidat/da commemoració Diada de la Fundació d'Alaior (2008-2025).
L'any 2004 es celebrava a Alaior el 700 aniversari del document en el qual el Rei Jaume II fundava la vila, i l'any 2007 es va acordar instituir el 29 d'abril como a diada per celebrar l'efemèride amb un acte institucional on cada any els partits polítics representats al Ple de l'Ajuntament, escullen un alcalde o personalitat destacada per tal que realitzi una conferència sobre el municipalisme.
Esport
Les principals instal·lacions esportives del municipi són:
- Pavelló Esportiu Municipal
- Camp de futbol Los Pinos
- Club Hípic Alaior
- Club de Tennis Alaior
Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads