Alanina

L'alanina (representat per les lletres Ala o A)^[1] és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit després de la glicina. L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.^[2]

Alanina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	89,048 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Chlamydomonas reinhardtii, Abies balsamea, camperol, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, Asterias forbesi, Astragalus falcatus, Astragalus hamosus, colza, Byrsonima crassifolia, Cajanus cajan, Senna obtusifolia, Chondrus ocellatus, Chordaria flagelliformis, Coccophora langsdorfii, cocoter, Costaria costata, Orange-footed sea cucumber, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, estrella de mar vermella, Eichhornia crassipes, Ulva compressa, Enteromorpha intestinalis, Euphorbia prostrata, Flammulina velutipes, Ginkgo biloba, Gloiopeltis furcata, Gloriosa superba, soia, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Juniperus scopulorum, guixera, Luidia ciliaris, Marthasterias glacialis, Monostroma nitidum, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Nemalion vermiculare, Neodilsea yendoana, Neptunea antiqua, Oncidium sphacelatum, figuera de moro, Panax, Passiflora incarnata, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, pi ponderosa, frangipani, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Sagittaria sagittifolia, Samia ricini, Sargassum fulvellum, Sargassum hemiphyllum, Sargassum nigrifolium, Sargassum thunbergii, Scytosiphon lomentaria, Sida hermaphrodita, acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Espardenya de mar, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Tsuga heterophylla, Ulva pertusa, Undaria pinnatifida, Urospora mirabilis, Urospora penicilliformis, valeriana, Verpa bohemica, Daphnia magna, Streptomyces albidoflavus, Streptomyces coelicolor, Angelica gigas, Allium rotundum, Conillets, castanyer, xiitake, bacallà, Lunaria annua, Colchicum trigynum, Hypholoma fasciculare, Scolopendra subspinipes, Morró, Streptomyces albus, vesc, bufera, milfulles, Ulva australis, Iziki, Analipus japonicus, Saccharina angustata, Besa paradoxa, Cannabis sativa, Enteromorpha compressa, api, pruenga de jardí, gira-sol, Beta vulgaris, espinac, col, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, fava, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, cirerer, àrnica, betònica, xia, prunera, Pisum sativum, Tacca integrifolia, Juniperus occidentalis, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncemer, escheríchia coli, Sinorhizobium meliloti, aràcies, Arabidopsis thaliana, Ulva intestinalis, Rhynchospora colorata i Caenorhabditis elegans
Rol	metabòlit
Estructura química
Fórmula química	C₃H₇NO₂
SMILES canònic	Model 2D CC(C(=O)O)N
SMILES isomèric	C[C@H](N)C(O)=O
Identificador InChI	Model 3D
Propietats
PKa	2,61
Punt de fusió	295 ℃ 314,5 ℃

L'alanina és un aminoàcid no essencial per als éssers humans, però de gran importància.^[3] Existeixen dos enantiòmers diferents: l-alanina i d-alanina. La l-alanina és un dels vint aminoàcids més utilitzats en la biosíntesi de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8 per cent de les estructures primàries i en 1.150 proteïnes.^[4] La d-alanina es troba a las paret cel·lular dels bacteris i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.

Biosíntesi

L'alanina és molt comuna, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat.^[3][5] Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot sintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat; per tant, es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisi, gliconeogènesi i en el cicle de l'àcid cítric.^[5]

Funcions

S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós; a més, ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.^[3][6]

L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesi, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, els eritròcits, la pell, la retina i la medul·la renal.^[3]

Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, i manté la pròstata en bon estat.^[3][6]

La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com ara problemes prostàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses o falta de concentració.^[3][6]