Albatera

Albatera és un municipi del País Valencià situat al nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2016, la població era d'11.756 albaterans.

Albatera

Bandera d'Albatera Escut d'Albatera
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Baix Segura
Capital	Albatera
Població humana
Població	13.296 (2024) (200,46 hab./km²)
Gentilici	albaterana, albaterà
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis de Promoció Econòmica Vega Baja espanyol Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra del Segura -Vega Baja- espanyol Mancomunitat para la depuració d'aigües residuals del marge esquerra final del Segura, de la Comarca de la Vega Baja espanyol
Superfície	66,327 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Coix la Granja de Rocamora el Fondó de les Neus Oriola Crevillent el Fondó dels Frares Sant Isidre
Partit judicial	Oriola
Organització política
• Alcalde	Federico del Pilar Berna Gutiérrez
Identificadors descriptius
Codi postal	03340, 03348 i 03349
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03005
Codi ARGOS de municipis	03005
Lloc web	albatera.org

Història

Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, segons el Cens de Caracena, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació de la llengua castellana i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.

S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 km²) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes.^[a] A mitjans dels seixanta tenia 4.268 habitants.

Economia

La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes carnis, etc.

Demografia

Albatera té 11.767 habitants (INE 2014). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.^[1] En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià i el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42% de valencianoparlants.

Evolució demogràfica d'Albatera[2][b]
Any	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007	2008	2014
Població	3.253	3.844	3.939	4.047	3.821	3.897	4.582	4.858	6.026	6.848	8.076	8.795	9.080	10.878	11.102	11.656	11.767

Monuments destacats i llocs d'interés

• Església parroquial de Sant Jaume Apòstol. Construïda en 1727, d'estil barroc valencià amb influències ornamentals del rococó francès.
• Palau dels Rocafull. Comptava amb una portada renaixentista de mitjan segle xvi, recuperada i dipositada en dependències municipals des de 2004.
• Rambla Salada. És un llit que talla la serra de Crevillent en direcció nord-sud. En ella hi ha dipòsits de sal formats per precipitació en evaporar-se l'aigua en els períodes secs. En la rambla queden les restes de pous i aqüeductes per a la conducció i aprofitament de l'aigua per a ús agrícola.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Albatera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Ana Iluminada Serna García	2.659	46,13%	9 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rosa Guillén Cantó	1.833	31,80%	6 ()
	Vox		Irene Mompeán Pérez	507	8,80%	1 (+1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Domingo Francisco Guillén Fernández	343	5,95%	1 (-1)
	Altres candidatures[c][d]			381	6,61%	0 ( -1)
	Vots en blanc			41	0,71%
Total vots vàlids i regidors				5.764	100 %	17
	Vots nuls			27	0,47%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.791	71,02%**
Abstenció				2.363*	28,98%**
Total cens electoral				8.154*	100 %**
Alcaldessa: Ana Iluminada Serna García (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PP[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona d'Elx.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2017 l'alcaldessa d'Albatera és Ana Iluminada Serna García (PP).^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Manuel Sánchez Carreño	PCE	19/04/1979	--
1983–1987	Antonio Martínez Martínez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Martínez Martínez	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Pedro García Carbonell	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Pedro García Carbonell Francisco García Gelardo	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	17/06/1995 ??	Moció de censura --
1999–2003	Francisco García Gelardo	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Francisco García Gelardo	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Federico Berná Gutiérrez	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Federico Berná Gutiérrez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Rosa Guillén Cantó Rosario Ballester Hurtado Ana Iluminada Serna García	PSPV-PSOE UPiD PP	13/06/2015 23/06/2016 15/12/2017	Pacte de govern Pacte de govern Trencament del pacte
2019-2023	Ana Iluminada Serna García	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Personatges destacats

• Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
• Manuel Berná García, músic i compositor
• Valentín García Quinto, escultor
• Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
• Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
• Santiago Quinto Serna, músic i compositor
• Santiago Sanz Quinto, atleta

Notes

1. El camp de concentració d'Albatera es troba actualment en el terme municipal de Sant Isidre, després que aquest se segregara d'Albatera en 1993
2. En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.
3. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Albatera Unida-Unides Podem (Podem-EUPV) (252 vots, 4,37%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (129 vots, 2,24%).
4. Unió, Progrés i Democràcia (UPD), que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.