Alexander Cunningham

Sir Alexander Cunningham KCIE CSI (1814 – 1893) va ser un enginyer militar britànic que posteriorment va interessar-se per la història i l'arqueologia de l'Índia i l'any 1861 va ser nomenat recercador arqueològic del govern de l'Índia britànica. Va ser el fundador del posteriorment anomenat Archaeological Survey of India. Gran part de les seves col·leccions, adquirides el 1894, actualment es troben al Museu Britànic.^[1]

Cunningham (el quart des de la dreta).

Alexander Cunningham

Biografia
Naixement	23 gener 1814 Londres
Mort	28 novembre 1893 (79 anys) Londres (Regne Unit)
Nacionalitat	Britànic
Formació	Christ's Hospital
Activitat
Camp de treball	Arqueologia i orientalística
Ocupació	explorador, enginyer, epigrafista, numismàtic, historiador de l'art, arqueòleg, historiador
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Grau militar	general
Família
Fills	Allan Joseph Champneys Cunningham
Pare	Allan Cunningham
Germans	Peter Cunningham Joseph Cunningham Francis Cunningham
Premis
cavaller comanador de l'Orde de l'Imperi Indi  Company de l'orde de l'Estrella de l'Índia

Nasqué a Londres essent fill del poeta escocès Allan Cunningham (1784–1842). L'any 1833 arribà a l'Índia com a Segon Lloctinent (Second Lieutenant) i hi va passar 28 anys al servei del Govern Britànic de l'Índia. Ja aleshores es va interessar en l'arqueologia de l'Índia. Va ser Ajudant de Camp (Aide-de-camp) del Governador General Lord Auckland,

Palau de Leh, Ladakh. Il·lustració de Ladak: Physical, Statistical, and Historical

Cunningham va esdevenir enginyer executiu del rei d'Oudh el 1841. També va ser enginyer a Gwalior i responsable de la construcció de diversos ponts sobre els rius. Va ser encarregat de fixar la frontera Ladakh-Tibet.^[2][3] Es va retirar l'any 1861 com un Major General.

Servei arqueològic de l'Índia

Cunningham seguí la línia de recerca de Jean-Baptiste Ventura.^[4] L'any 1848, identificà alguns dels llocs mencionats en l'obra dels viages de Hwan Thsang.^[5] El 1854 publicà The Bhilsa Topes, un intent d'establir la història del budisme basat en l'evidència arquitectònica.

Cunningham va confegir una gran col·lecció nunismàtica, erò en gran part es va perdre en el naufragi d'un vaixell de vapor anomenat Indus a Sri Lanka el novembre de 1884. Va pulicar nombrosos informes a la revista de l'Asiatic Society i al Numismatic Chronicle.^[6]

Publicacions

Entre els llibres que va escriure s'inclouen:

• LADĀK: Physical, Statistical, and Historical with Notices of the Surrounding Countries (1854).
• Bhilsa Topes (1854), a history of Buddhism
• The Ancient Geography of India (1871)
• Corpus Inscriptionum Indicarum. Volume 1. (1877)
• The Stupa of Bharhut: A Buddhist Monument Ornamented with Numerous Sculptures Illustrative of Buddhist Legend and History in the Third Century B.C. (1879)
• The Book of Indian Eras (1883)
• Coins of Ancient India (1891)
• Mahâbodhi, or the great Buddhist temple under the Bodhi tree at Buddha-Gaya (1892)