Alexander Meigs Haig

Alexander Meigs Haig (Filadèlfia, 2 de desembre de 1924 — Baltimore, Maryland, 20 de febrer de 2010) va ser un militar i polític estatunidenc.^[1]

Alexander Meigs Haig

Biografia
Naixement	2 desembre 1924 Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort	20 febrer 2010 (85 anys) Baltimore (Maryland)
Causa de mort	malaltia infecciosa
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington, Section 30, grave 418-LH 38° 53′ 01″ N, 77° 04′ 08″ O
59è Secretari d'Estat dels Estats Units
22 gener 1981 – 5 juliol 1982 ← David D. Newsom – Walter John Stoessel →
Comandant Suprem Aliat a Europa
15 desembre 1974 – 1r juliol 1979
Cap de Gabinet de la Casa Blanca
4 maig 1973 – 21 setembre 1974 ← H. R. Haldeman – Donald Rumsfeld →
Vicecap de Gabinet de l'Exèrcit dels Estats Units
gener 1973 – maig 1973
Viceconseller de Seguretat Nacional
1970 – 1973 ← Richard V. Allen – Brent Scowcroft →
Dades personals
Residència	Filadèlfia
Religió	Catolicisme
Formació	Acadèmia Militar dels Estats Units Columbia Business School Naval War College Lower Merion High School United States Army War College Universitat de Colúmbia Universitat de Notre Dame Edmund A. Walsh School of Foreign Service St. Joseph's Preparatory School (en)
Activitat
Ocupació	diplomàtic, oficial de l'exèrcit, polític, empresari
Activitat	1979 - 1979
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Grau militar	general
Conflicte	Guerra de Corea Guerra del Vietnam
Família
Fills	Brian Haig
Germans	Frank Haig
Premis
Estrella de Plata, Estrella de Bronze, Cor Porpra, Creu del Servei Distingit
Signatura

El 1947 va graduar-se a l'Acadèmia Militar dels Estats Units i va participar en la Guerra de Corea. Durant els anys 50 va ocupar diversos càrrecs diplomàtics a la República Federal Alemanya i va treballar al Pentàgon sota la direcció de Cyrus Vance. El 1966 va comandar una divisió d'infanteria a la Guerra del Vietnam. Durant la presidència de Richard Nixon va ser nomenat assessor militar del president, i posteriorment cap del gabinet presidencial. Va ser nomenat de cap suprem de les forces de l'OTAN a Europa i de Secretari d'Estat dels Estats Units entre 1981 i 1982.

Va exercir de mediador durant la Guerra de les Malvines i l'any 1987 va presentar la seva candidatura pel Partit Republicà dels Estats Units en les eleccions presidencials de 1988 però va retirar-se per falta de suports.