Alexandre Sanvisens i Marfull
pedagog i esperantista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alexandre Sanvisens i Marfull (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1918 — Barcelona, 9 d'abril de 1995) va ser un pedagog, filòsof, humanista i esperantista català.
Va ser rector de la Universitat Laboral de Tarragona (1959-63) i catedràtic de Pedagogia Social (1965) i de Pedagogia General (1969) a la Universitat de Barcelona.[1] En aquesta universitat va ser també cap de la Secció de Pedagogia, des d'on va impulsar un canvi d'orientació a la pedagogia universitària per integrar-la als nous corrents educatius des d'una perspectiva interdisciplinària.[1] Es va interessar especialment per la pedagogia de la comunicació, per la dimensió cibernètica de l'aprenentatge i per totes aquelles innovacions que podien optimitzar d'una forma creativa l'educació com a sistema. També va conrear la sociologia de l'educació, la pedagogia comparada, la tecnologia de la comunicació social i la teoria de sistemes.[1]
Alexandre Sanvisens va ser també un defensor de la llengua auxiliar internacional esperanto.[2] Entre les tesis doctorals que va dirigir, destaca la de la també esperantista Neus Moly i Martí, amb el títol Llenguage, pedagogia i cibernètica. Aspectes pedagògico-cibernètics de l'ambigüitat lingüística.[3]
El 2010 la Revista Española de Pedagogía, amb el suport econòmic de la Universidad Internacional de la Rioja, va convocar un premi a la memòria d'Alexandre Sanvisens.[4]
Remove ads
Obres
- Autos sacramentales eucarísticos / selección y revisión de Alejandro Sanvisens (Barcelona: Editorial Cervantes, 1952)
- Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas (1969)
- Cibernética y educación (1969)
- Cibernética del aprendizaje (1976)
- La función del pedagogo en la sociedad actual (1979)
- Cibernética de lo humano (1984)
- La teoria dels corrents educatius (1987)
- Pedagogia de Tirant lo Blanc (1991)
Remove ads
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads