Almassora

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Anteriorment, la vila va ser un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes del qual es troben hui dia contigües a la via fèrria.

Almassora

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 56′ 37″ N, 0° 03′ 49″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Plana Alta
Capital	Almassora (en)
Conté la subdivisió	Almassora (en)
Població humana
Població	28.497 (2024) (863,55 hab./km²)
Gentilici	almassorina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	33 km²
Banyat per	mar Mediterrània i Millars
Altitud	31 m
Limita amb	Borriana Vila-real Onda Castelló de la Plana
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (22 de maig)
Patrocini	Quitèria i Mare de Déu del Roser
Dia de mercat	Dimarts i divendres
Festa patronal	22 de maig
Identificadors descriptius
Codi postal	12550
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	12009
Codi ARGOS de municipis	12009
Lloc web	almassora.es

Geografia

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant este últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Limita al nord amb Castelló de la Plana, a l'est amb la mar Mediterrània, al sud amb Borriana i Vila-real, i a l'oest amb Onda. Inclou els nuclis d'Almassora, la Platja, l'Horta, el Secà i el Polígon Industrial.

Història

Carta pobla d'Almassora (1237)

Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític superior, Mesolític, del bronze, necròpolis del ferro i ibera, séquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquella època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I en 1234. En 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura, però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per eixe motiu en 1616 va construir-s'hi una canal per a dur l'aigua a la població.

Economia

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat, el taronger.^[1] La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

Demografia

Evolució demogràfica

1887	1900	1920	1940	1960	1981	1996	2000	2006	2008	2010	2021
6.070	7.076	7.273	8.217	10.178	15.210	16.306	17.331	20.597	23.891	25.628	26.878

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Almassora (Compromís) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Almassora
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Merche Galí Alonso	3.885	36,25%	9 (+3)
	Partit Popular		Maria Tormo Casañ	3.019	28,18%	7 ()
	Compromís per Almassora		Susanna Nicolau Hidalgo	1.681	15,69%	3 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Vicente Javier Molla Redondo	1.139	10,63%	2 (+1)
	Altres candidatures[a][b]			913	8,52%	0 ( -2)
	Vots en blanc			80	0,75%
Total vots vàlids i regidors				10.717	100 %	21
	Vots nuls			80	0,76%
Participació (vots vàlids més nuls)				10.797	59,25%**
Abstenció				7.425*	40,75%**
Total cens electoral				18.222*	100 %**
Alcaldessa: Merche Galí Alonso (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de PSPV i 3 de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2017 l'alcaldessa d'Almassora és Merche Galí Alfonso de PSPV-PSOE.^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Vilar Morellà	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Vilar Morellà	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Vicente Vilar Morellà	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Vilar Morellà	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Vilar Morellà	PP	17/06/1995	--
1999–2003	José Luis Agustí Calpe	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Vicente Casanova Claramonte	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Vicente Casanova Claramonte	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Vicente Casanova Claramonte	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Susanna Nicolau Hidalgo Merche Galí Alfonso	Compromís PSPV-PSOE	13/06/2015 12/06/2017	Pacte de govern --
2019-2023	Merche Galí Alfonso	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Patrimoni històric

Ermita de Santa Quitèria

Alqueria de Fang

Les Goles del Millars

Assut de Borriana

• El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
• Pont Nou. Declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el 2000.
• Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC el 1981.
• Restes del pont de La Pila, de 1278.
• Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per a conservar el vi i el blat.^[8]
• L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
• Ermita de Sant Antoni del segle xvii.
• Ermita de Santa Quitèria. De 1682, tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle xvii s'utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
• Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
• També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'estes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins a 10 molins hidràulics, séquies, etc.
• Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
• Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.
• Teatre Serra, del segle xix.
• Sindicat Agrícola Sant Josep.

Llocs d'interés

Estació d'Almassora.

• Les Goles del Millars. Desembocadura del riu Millars protegit amb la figura de “Paisatge protegit”.
• L'estació d'Almassora és una estació de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al polígon Industrial Millars d'Almassora, al nord-oest del nucli urbà, a la comarca de la Plana Alta de la província de Castelló. L'estació es troba a la línia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.^[9]

Festes i celebracions

• Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el romiatge a l'ermita, la cavalcada del pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i els bous embolats.^[10]
• Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festivitats on abunden els actes taurins i el “sopar de pa i porta”.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Setmana Santa. Hi ha processons amb les confraries del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
• Sant Joan. Com en molts altres llocs del País Valencià, se celebra el solstici d'estiu.

Persones il·lustres

• Antoni Jorques, Antoniet, pilotari.
• José Manuel Pesudo, futbolista del Futbol Club Barcelona i el València Club de Futbol.
• Pasqual Mas i Usó, escriptor.
• Família Ochando, escultors i fusters del segle xviii.
• Jose Ramón Domínguez Roque (el Patxa),Carretillero

Notes

1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Vox (479 vots, 4,46%) i Se Puede Almassora-Unides Podem (SPA-Podem-EUPV) (434 vots, 3,59%).
2. Se Puede Almassora perdé els 2 regidors obtinguts el 2015.