Akdamar Adası

Akdamar, Akdamar Adası, també coneguda com a Aghtamar^[1][2] o Akhtamar^[3][4] és la segona illa més gran de les quatre illes principals del llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia. Amb uns 0,7 km² de superfície, està situada aproximadament a 3 km de la costa. A l'extrem occidental de l'illa, un penya-segat de pedra calcària s'eleva 80 metres per sobre del nivell del llac.

Akdamar Adası

Tipus	illa lacustre i illa deshabitada
Lloc
38° 20′ 30″ N, 43° 02′ 08″ E
Estat	Turquia
Província	Província de Van
Vila	Ostan
Població humana
Població	0 (0 hab./km²)
Geografia
Superfície	0,7 km²
Mesura	0,4 () × 0,5 () km
Banyat per	llac Van
Altitud	1.912 m

Història

El rei Gagik I Artsruni (r. 908-943/944), del Regne de Baspracània, va escollir l'illa com una de les seves residències durant el seu regant. Va fundar un assentament i va erigir un gran palau quadrat ricament decorat amb frescos, va construir un moll conegut per la seva complexa enginyeria hidrotècnica, va dissenyar carrers, jardins i horts, i va plantar arbres i va dissenyar zones d'esbarjo per a ell i la seva cort.^[5] L'única estructura supervivent d'aquell període és la Catedral Palatina de la Santa Creu. Va ser construïda amb toba volcànica rosa per l'arquitecte-monjo Manuel durant els anys 915-921, amb un interior que feia 14,80 m × 11,5 m i la cúpula que s'alçava fins als 20,40 m sobre el terra. En segles posteriors, i fins al 1915, va formar part d'un complex monàstic, les ruïnes del qual encara es poden veure al sud de l'església.

Entre 1116 i 1895 l'illa va ser la seu del Catolicosat d'Aghtamar de l'Església Apostòlica Armènia. Khachatur III, que va morir el 1895, va ser l'últim Catolicosat d'Aghtamar.^[6] L'abril de 1915, durant el genocidi armeni, els monjos d'Aghtamar van ser massacrats, la catedral saquejada i els edificis monàstics destruïts.^[7]

El 28 d'agost de 2010 es va inaugurar una petita planta d'energia solar a l'illa per subministrar electricitat a les instal·lacions locals.^[8]