Andrew Johnson

Andrew Johnson (Raleigh, Carolina del Nord, (EUA) 29 de desembre de 1808 - Elizabethton, Tennessee (EUA) 31 de juliol de 1875) fou el dissetè president dels Estats Units, succeint el difunt Abraham Lincoln.

Andrew Johnson

Biografia
Naixement	29 desembre 1808 Raleigh (Carolina del Nord)
Mort	31 juliol 1875 (66 anys) Elizabethton (Tennessee)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cementiri Nacional Andrew Johnson
Senador dels Estats Units
4 març 1875 – 31 juliol 1875 (mort en el càrrec) ← William Gannaway Brownlow – David M. Key → Legislatura: 44th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Tennessee Class 1 senate seat (en)
17è President dels Estats Units
15 abril 1865 – 4 març 1869 ← Abraham Lincoln – Ulysses S. Grant →
16è Vicepresident dels Estats Units
4 març 1865 – 15 abril 1865 ← Hannibal Hamlin – Schuyler Colfax →
Governador de Tennessee
12 març 1862 – 4 març 1865 ← Isham G. Harris – William Gannaway Brownlow →
Senador dels Estats Units
4 març 1861 – 4 març 1862 (dimissió) – David T. Patterson → Legislatura: 37th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Tennessee Class 1 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
4 març 1859 – 4 març 1861 Legislatura: 36th United States Congress (en) Circumscripció electoral: Tennessee Class 1 senate seat (en)
Senador dels Estats Units
8 octubre 1857 – 4 març 1859 ← James C. Jones Legislatura: 35è Congrés dels Estats Units Circumscripció electoral: Tennessee Class 1 senate seat (en)
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
4 març 1843 – 3 març 1853 ← Thomas Dickens Arnold – Brookins Campbell → Circumscripció electoral: 1r districte congressional de Tennessee
Membre de la Cambra de Representants de Tennessee
Senador de Tennessee
Dades personals
Religió	Cristianisme i cristià
Alçada	178 cm
Activitat
Lloc de treball	Washington DC
Ocupació	polític, estadista, oficial, sastre
Partit	Partit de la Unió Nacional dels Estats Units (1864–1868) Partit Demòcrata dels Estats Units (1839–) Workingmen's Party of New York (en) (1829–1835) Partit Republicà dels Estats Units
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de la Unió
Grau militar	general
Conflicte	Guerra Civil dels Estats Units
Obra
Localització dels arxius	Museu i Biblioteca Presidencial Andrew Johnson
Família
Cònjuge	Eliza McCardle Johnson (1827–1875), mort de la persona
Fills	Martha Johnson, Charles Johnson, Mary Johnson, Robert Johnson, Andrew Johnson
Pares	Jacob Johnson   i Mary McDonough
Signatura

Johnson era del Sud dels Estats Units i del Partit Demòcrata mantenint-se al costat de la Unió durant la Guerra Civil dels Estats Units i això el va ajudar a assegurar un lloc al costat del president republicà Abraham Lincoln el 1864, quan Lincoln va acostar-se als demòcrates que havien estat lleials a la Unió.^[1]

Presidència

Va facilitar que els estats del Sud reingressessin a la Unió i va perdonar el vicepresident de la Confederació, ajudant a cosir la nació, però va fer poc per abordar la difícil situació dels afroamericans del sud. Va ser un racista que es va oposar a la Proclamació d'Emancipació i va bloquejar els esforços per ajudar els negres del Sud a trobar la seva post-esclavitud. Destacà per l'expansionisme, fent efectiva la comprar Alaska que va negociar William H. Seward^[2] i va intentar sense èxit evitar la Intervenció francesa a Mèxic per incrementar la influència al centre del continent.^[3]

Impeachment a Andrew Johnson

La reclamació d'Andrew Johnson es va iniciar el 24 de febrer de 1868, quan la Cambra de Representants dels Estats Units per violació de la Llei sobre la tinença de càrrecs.^[1] Havia retirat del càrrec Edwin M. Stanton, el secretari de guerra i va intentar substituir-lo pel general Lorenzo Thomas. Johnson es va convertir en el primer president nord-americà en ser sotmès a un judici de destitució (impeachment) del 2 al 3 de març de 1868, quan la Cambra el va remetre al Senat dels Estats Units per a la seva adjudicació. El judici al senat va començar tres dies després, amb el jutge cap de ministre Salmon P. Chase. El 16 de maig, el Senat no va condemnar Johnson per un dels articles, amb el vot de 35 a 19 a favor de la condemna, per sota dels dos terços necessaris en votació. Es va cridar un recés de 10 dies abans d'intentar condemnar-lo per articles addicionals però no va canviar el resultat el 26 de maig quan el Senat no va condemnar el president en dos articles, tots dos pel mateix marge.