Angina de pit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'angina de pit (en llatí: angor pectoris) és una obstrucció d'una o més artèries coronàries que ocasiona un dolor opressiu a causa d'una insuficiència en l'aportació d'oxigen al cor,[1] la qual pot ser aguda[2] o crònica.[3] L'angina de pit constitueix el símptoma principal de la cardiopatia isquèmica i significa literalment dolor toràcic degut a una isquèmia miocardíaca, gairebé sempre deguda a arterioesclerosi,[4] encara que també pot presentar-se a causa d'un vasoespasme coronari (angina de Prinzmetal),[5] una esofagitis eosinofílica[6] i en el context d'un pseudoxantoma elàstic[7] o d'una sindrome de Kounis[8] originada per la picada d'una abella.[9] Les angines de pit derivades de l'existència de fístules congènites múltiples entre les coronàries i les cambres cardíaques[10] o d'un mixoma (una neoplàsia benigna del teixit conjuntiu) juvenil i no sindròmic de la vàlvula aòrtica[11] són gairebé insòlites. Es poden presentar sense que hi hagi cap lesió estenòtica coronària concomitant i acostumen a rebre tractament conservador amb fàrmacs.[12]
Remove ads
Classificació
Angina estable
També coneguda com a 'angina d'esforç', es refereix al tipus clàssic d'angina relacionada amb la isquèmia miocardíaca.[13] Té diferents graus i manifestacions clíniques.[14] Una presentació típica d'angina estable és la de molèsties al tòrax desencadenades per alguna activitat física (córrer, pujar escales, fer les tasques de la llar, caminar, etc.), amb símptomes mínims o inexistents en repòs o després de l'administració de nitroglicerina sublingual.[15] La simptomatologia sol disminuir uns minuts després de l'exercici i es repeteix quan aquest es reprèn, fet que afecta negativament la qualitat de vida de l'individu.[16] D'aquesta manera, es pot pensar que l'angina estable és similar als símptomes de claudicació intermitent. Altres precipitants de l'angina estable inclouen el clima fred,[17] l'alta altitud,[18] els àpats pesants i l'estrès emocional.[19]
Angina inestable
Generalment, té un major risc de complicacions greus i un pitjor pronòstic vital que la de tipus estable.[20] Molt poques vegades, aquest tipus d'angina es veu en dones no menopàusiques,[21] apareix com a conseqüència d'una sindrome d'Evans[22] o de la ruptura d'un stent alliberador de fàrmacs recentment implantat,[23] el seu origen és una intoxicació per minoxidil (un antihipertensiu vasodilatador),[24] és causat per un fibroelastoma papil·lar[25] de la paret aòrtica[26] o té uns símptomes semblants als d'una dissecció aòrtica A de Stanford (de l'aorta ascendent).[27] La síndrome de Wellens[28] és un patró electrocardiogràfic singular que apareix en alguns indididus amb angina inestable i que indica una estenosi greu de l'artèria coronària esquerra descendent anterior.[29]
Angina microvascular
L'angina de pit microvascular, abans denominada síndrome cardíac X,[30] és una anomalia funcional de les petites artèries del cor (artèries epicardíaques, vasos prearteriolars, arterioles i capil·lars)[31] causada per una contracció intramiocardíaca reflexa i la conseqüent reducció transitòria del flux coronari de reserva,[32] que origina un dolor toràcic similar al de l'angina estable en individus amb arteriografies coronàries normals[33] i que tenen els mateixos factors de risc cardiovascular presents en les persones afectades per altres tipus d'angina de pit.[34]
Remove ads
Clínica
Típicament, el pacient presenta un dolor sobtat de caràcter espasmòdic i una sensació opressiva que gairebé sempre es localitza a nivell retroesternal o en el hemitòrax esquerre que s'irradia al braç del mateix costat.[35] Amb menor freqüència, el dolor s'irradia cap a la regió mandibular o cervical,[36] a la craniofacial,[37] a la part superior de l'abdomen o l'hemitòrax dret. A vegades apareix una sensació de mort imminent. La crisi rarament dura més d'uns minuts i acostuma a respondre bé a l'administració de dinitrat d'isosorbida,[38] ranolazina,[39] ivabradina[40] o nitroglicerina.[41]
Remove ads
Diagnòstic
Per al diagnòstic de l'angina de pit és precís:
- Anamnesi detallada i exploració física.[42]
- Electrocardiograma: durant els períodes de dolor es pot observar una depressió o una elevació del segment ST.[43]
- Anàlisi de sang.[44]
- Proves més complexes i segons la clínica: ecocardiografia, ergometria,[45] coronariografia,[46] monitoratge Holter,[47] tomografia computada per emissió de fotó simple,[48] tomografia de coherència òptica[49] i gammagrafia de perfusió miocardíaca amb isòtops del tecneci.[50] L'estudi conjunt del potencial electroestàtic negatiu de la membrana cel·lular (potencial Z) i de les variacions morfològiques dels eritròcits en individus amb hipertensió arterial, permet determinar eficaçment el seu risc de desenvolupar una angina de pit.[51]
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads